General

Xerrada sobre el cargol poma (Pomatia insularum)

En el si de la reunió de la Secció de Ciències Biològiques celebrada el 21 de març de 2016, Mercè Durfort ha pronunciat la conferència «Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre».

 

Aquest treball ha estat publicat a la Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT)., núm. 25. (12-15), desembre 2015, amb el títol «Consideracions sobre la biologia i reproducció de Pomatia insularum (cargol poma) del delta de l’Ebre».

 

A continuació, un resum de la xerrada:

L’any 2009, a causa d’una acció incívica d’una empresa d’aquariofília, es van abocar a l’hemidelta esquerre de l’Ebre una considerable quantitat d’organismes aquàtics vius, entre els quals hi havia exemplars de cargol poma, juvenils i adults, que tot seguit s’hi van instal·lar i es van reproduir massivament. Aquesta espècie, Pomatia insularum, procedent d’Amèrica del Sud i d’interès en aquariofília, va ser importada i esdevingué una espècie invasora a les nostres contrades, que s’alimentava de les tiges joves de l’arròs que es conrea al delta de l’Ebre, principal font de recursos de la gent que hi viu.

El fet que aquesta espècie tingui doble respiració, branquial i pulmonar, i una taxa de reproducció molt elevada determina que la seva expansió sigui alarmant i hi ha el perill que es traslladi cap al nord i envaeixi els conreus de la Camarga i pel sud arribi a les maresmes del Guadalquivir. La descoberta d’uns quants exemplars i postes l’estiu del 2015 als  arrossars de Pals va aixecar totes les alarmes, per bé que aquesta situació s’atribueix a una bretolada.

Cal subratllar que al nostre país no hi ha cap depredador d’aquest cargol. Esmentarem el cas anecdòtic d’una espècie d’ocell semblant a un Ibis (Plegadis falcinellus), procedent del sud, que va ser fotografiat l’estiu passat amb un cargol al seu bec.

Des d’un punt de vista citològic, hem trobat un fet interessant, encara que no únic: aquesta espècie de cargol és unisexuada, és a dir, hi ha exemplars mascles i individus femelles, no presenten dimorfisme i cal obrir-los per comprovar el sexe. Una peculiaritat molt interessant és el fet que fabriquen dues modalitats d’espermatozous: eupirens i apirens, amb una i quatre cues, respectivament.

De les diverses estratègies que s’han assajat per a eliminar-los, s’esmentaran les més repetitives, tot i que n’avancem llur fracàs.

Discurs d’ingrés de Marta Estrada

Marta Estrada ha pronunciat el seu discurs d’ingrés a la Secció de Ciències Biològiques, que ha versat sobre “L’ecologia de les marees roges”

[jwplayer file=”21052012.flv” streamer=”rtmp://difusio.iec.cat/vod/” provider=”rtmp”]

Entrevista a Mercè Durfort

 “El biòleg ha de tenir un gran poder d’observació i saber relacionar tot el que veu”

El Col·legi de Biòlegs de Catalunya ha publicat una entrevista amb Mercè Durfort. Podeu llegir el text sencer clicant aquí.

Per què es va fer biòloga? Va ser vocacional?

Va ser totalment vocacional. Dubtava però entre Medicina, Veterinària i Biologia. Medicina era una carrera llarga i segons deien poc apropiada per una dona; a Barcelona no hi havia facultat de Veterinària, calia anar a Saragossa per tan va quedar Biologia. Cal assenyalar que m’he especialitzat en una àrea de coneixement que és comuna a les tres llicenciatures:la Biologia Cel·lular i la Histologia. Mai m’he repenedit d’haver escollit Biologia.

Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?

Com qualsevol científic ha de tenir una gran curiositat per tot el que l’envolta. Actualment ha de tenir un coneixement molt ampli de tots els àmbits que estudia la Biologia: tan els aspectes teòrics com els aplicats. Ha de conèixer tots els camps, encara que malauradament de forma superficial donat que un grau de quatre anys és totalment insuficient. Ha de tenir un gran poder d’observació i saber relacionar tot el que veu.

Quin creu que és el paper del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?

Som en un moment realment molt difícil, moltes portes són tancades o molt poc obertes, per bé que vull pensar que es tracta d’una situació passatgera. Fins ara el biòleg ha estat ben valorat per entrar a formar part de grups de recerca biomèdica, també a les ciències de la nutrició i a laboratoris farmacèutics. Durant molts anys l’ensenyament ha estat una sortida important a la que hi varen optar biòlegs molt motivats i d’altres van seguir aquest camí perquè no varen trobar altres sortides. Dins de cada camp indicat ha d’intentar fer-ne divulgació

(…)

Jaume Terradas i Miquel Vilardell, premis 2011 Amics dels Amics (UAB)

L’Associació d’Amics de la UAB ha celebrat, l’1 de desembre de 2011, la seva festa anual que, en aquesta edició, ha premiat, entre altres personalitats, els doctors Jaume Terradas i Miquel Vilardell. El premi Amic dels Amics reconeix la trajectòria professional i personal de membres destacats de la UAB.

Jaume Terradas, catedràtic emèrit del departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, ha agraït el premi i ha expressat la seva por pel futur de les persones que s’estan formant a la universitat i que no troben un lloc on desenvolupar el seu coneixement; “és una pèrdua de cara al futur”, ha afirmat.



Miquel Vilardell, catedràtic del departament de Medicina de la UAB, president del Col·legi de metges i del consell assessor de la Generalitat en matèria de sanitat, ha donat especialment les gràcies pel premi, ja que “de vegades el país i les institucions necessitem que se’ns digui que no ho hem fet malament, i quan hi ha crisi, cal més que mai”.


Pensar des de la ciència

Llibres per al pensament científic

La Secció de Ciències Biològiques, juntament amb la Secció de Ciències i Tecnologia i les Publicacions de la Universitat de València, acaba de treure una nova col·lecció bibliogràfica titulada «Pensament científic», que vol ser punt de trobada i altaveu per a la reflexió actual sobre la ciència i des de la ciència, bé sigui a través d’obres traduïdes, bé sigui a partir de textos originals.

La ciència és una forma particular de coneixement, al costat d’altres. Dit d’una altra manera: el mètode científic determina que el coneixement generat sigui particular, sense possibilitat de suplantar altres maneres tradicionals de coneixement que abasten camps de l’experiència diferents al de l’experiència intel·lectual; camps diferents abordats des de la intuïció, el coneixement pràctic, l’empatia emocional, etc.

Allò cert, però, és que des de la ciència actual es pot escometre el coneixement general. Es pot pensar des de la ciència. Aquesta situació no ha estat habitual al llarg de la història, perquè l’especialització científica va imposar un nou paradigma cultural amb severes restriccions cognitives. No obstant això, la ciència, considerada en la seva totalitat, hauria de ser capaç d’abordar el conjunt de la realitat, incloent en aquest conjunt els diversos sabers no formalitzables. És a dir, el llenguatge de la ciència podria ser considerat com un metallenguatge filosòfic. Si concedim al llenguatge científic una capacitat interpretativa dels altres llenguatges —capacitat que progressivament guanya veracitat amb el pas del temps, des de les primeres teories científiques de caire filosòfic fins a les que gaudeixen d’una certesa més gran, avançant contra allò inefable—, la ciència, diguem-ho així, es torna més científica i avança des de terrenys considerats ignots i inaccessibles en el passat fins arribar a veritats en si mateixa. De manera creixent, la ciència esdevé permanent guanyadora de terreny a la mar de l’inefable.

La ciència com a metateoria de qualsevol forma de coneixement

Aquest és un dels pivots sobre els quals recolza la col·lecció: la possibilitat que la ciència pugui fer, sense cap suplantació, la funció de metateoria de qualsevol altra forma de coneixement. Que quedi lluny, doncs, interpretar aquesta reflexió com una reivindicació del pensament únic, que tanca o limita les possibilitats d’altres llenguatges i mons. El fet que la ciència pugui oferir una interpretació inequívoca, única si es vol, de la generalitat de l’experiència humana, no tanca la possibilitat a les elaboracions i intel·leccions sobre tot allò que se’ns presenta i ens afecta, amb la càrrega inicial d’inefable. Així, a la resta de discursos, la ciència podria afegir capacitat per a “veure” aquest món extern que s’intueix des de la caverna de Plató.

La col·lecció s’ha estrenat amb la publicació de dos llibres: Els secrets del que és viu. Contra el pensament únic de la biologia, de Michel Morange, i Defensar la ciència dintre de la raó. Entre el cientisme i el cinisme, de Susan Haack. El Consell editorial de la col·lecció és format per Jaume Terradas (SECCB), Ramon Lapiedra (SECCT), Andrés Moya i Jesús Navarro (PUV).

Una escultura per al centenari

L’escultor Xavier Jansana presenta a l’Institut d’Estudis Catalans el treball que ha fet per a commemorar el centenari de la creació de la històrica Secció de Ciències, titulat «Camins del saber 2011».

«Camins del saber 2011», escultura commemorativa del centenari de la històrica Secció de Ciències (1911-2011)

L’escultura, de 140x45x14 cm, presenta un bloc massís de pedra blanca sobre el qual reposen cinc columnes de pedra negra que adopten formes ondulants, com cinc flames (una per a cada secció de l’IEC) en què les primeres (des de l’esquerra) comencen a moure’s ja des de la base i, a mida que s’avança en el temps i es van creant noves seccions, les noves flames inicien també la seva trajectòria vital.

La pedra blanca és marès (calcarenita) de Menorca, pedra sedimentària, mentre que la pedra negra és basalt (roca ígnia volcànica) de Castellfollit de la Roca. L’ús d’aquests materials vol transmetre la idea que sobre un bon sediment neix amb força una entitat profunda i autèntica.

L'escultor Xavier Jansana (al centre) lliura l'escultura al president de l'IEC, Salvador Giner (esquerra), i al president de la Secció de Ciències Biològiques, Francesc Gonzàlez i Sastre (dreta)

Josep Vigo al programa “El medi ambient” de TV3

Josep Vigo, membre de la Secció de Ciències Biològiques, és el protagonista de la secció «Referents» del programa de divulgació El Medi Ambient, dirigit pel periodista Xavier Duran a Televisió de Catalunya. Aquest programa s’ha emès el 28 d’abril, a les 14.20 hores.

Josep Vigo, Premi Medi Ambient 2010 de la Generalitat de Catalunya en la categoria de conservació de la biodiversitat, és tot un referent en l’àmbit del coneixement i l’estudi de la biodiversitat vegetal a Catalunya. Director del Centre de Recerca de Biodiversitat Vegetal de la UB fins al 2004, el professor Vigo ha orientat el seu treball científic envers la geobotànica, és a dir, l’estudi de les relacions entre les plantes i el medi, amb un interès especial per la recerca sobre la distribució i l’ecologia de les plantes vasculars (florística), l’estructura i el significat de les comunitats de plantes (fitocenologia), l’anàlisi del paisatge vegetal (fitotopografia) i la cartografia de la vegetació.

Vigo és, així mateix, autor de més d’un centenar d’articles en revistes científiques, capítols de llibre i textos breus. També ha escrit llibres de referència com ara l’obra Flora dels Països Catalans, elaborada en col·laboració amb Oriol de Bolòs. Ha estat distingit amb el Premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans (1966), la Medalla de Plata de l’Organització per a la Recerca Fitotaxonòmica a l’Àrea Mediterrània (OPTIMA, 1986) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, de la Generalitat de Catalunya (1993).