General

Bonaventura Clotet explica els avenços contra la SIDA a la UVIC

Els resultats positius que està donant la vacuna terapèutica contra la sida que desenvolupa Bonaventura Clotet, al capdavant dels investigadors d’IrsiCaixa, ha centrat la conferència que  ha fet a la Universitat de Vic, titulada “L’erradicació de la sida ara és possible”.

Bonaventura Clotet ha repassat, durant la ponència, les diferents estratègies per curar el VIH que contemplen actualment diverses línies de recerca, i s’ha centrat en la investigació per a la creació d’una vacuna terapèutica, que ell mateix ha dirigit, i els primers resultats de la qual es van presentar fa tot just unes setmanes. Per explicar de forma gràfica els objectius d’aquest nou tractament, el conferenciant ha comparat el VIH amb un incendi: “Si li tires aigua, és a dir li apliques un tractament, apagues el foc, però sempre queden les brases latents que es poden tornar a encendre, i això és el passa quan el pacient deixa de prendre els actuals antiretrovirals”, ha dit Clotet.

La vacuna terapèutica, per contra, activa el sistema immunològic per atacar directament el VIH i en paraules de Clotet, “reeducar el sistema immunitari perquè reaccioni a totes les variants virals presents dins el cos infectat” que, un cop vacunat, “fa innecessària la presa d’antiretrovirals”. De fet, mentre amb els tractaments convencionals el virus es reactiva després d’un període d’entre quatre i vuit setmanes sense medicació, amb la vacuna ja s’ha demostrat que això no passa: “De moment ja hi ha cinc persones que acumulen més de 12 setmanes sense haver de prendre antiretrovirals, i una que ja hi ha estat 28 setmanes”, ha detallat Clotet, que s’ha declarat convençut de la màxima “si una persona és curable, tota la malaltia és curable”.

El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha presentat el ponent, a qui ha definit com “una persona que coneix bé els límits de la ciència mèdica i també els límits personals i socials que afronten les persones infectades per la sida”. El rector, que ha presidit l’acte emmarcat en els actes de celebració del 20è aniversari de la UVic, ha repassat algunes de les principals fites assolides per la Universitat els darrers anys, entre les quals la federació de la UVic amb Manresa o l’obertura de seus a Granollers i a Barcelona, i ha dit que la culminació d’aquests primers vint anys “serà tenir l’assignació de les places per començar a impartir el Grau de Medicina el curs vinent”. Per Montaña, “ara és l’hora de rellançar el projecte per a les joves generacions que pugen amb nous hàbits, noves perspectives, noves tecnologies i noves propostes de formació i de vida”.

El Dr. Clotet és llicenciat en Medicina per la UAB i doctorat el 1981 per les seves investigacions sobre marcadors pronòstics per a malalties del teixit connectiu. És cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol a Badalona, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, i codirector del Programa HIVACAT de Recerca de la Vacuna de la Sida. És professor associat de la UAB i dirigeix el Màster Universitari Oficial en Patogènesi i Tractament de la Sida. A més, és director de la Càtedra de la Sida i Malalties Relacionades de la UVic-UCC des del 2013.

Discurs de presentació de M. Teresa Estrach

19.12.2016. M. Teresa Estrach llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Els limfòcits i la pell: una relació d´amor i odi»

Els limfòcits són un tipus de cèl·lules de la sèrie blanca que s’originen al moll de l’os, que maduren al mateix moll de l’os i al tim i que es troben a la sang i en altres òrgans limfoides, com els ganglis, la melsa o les amígdales. Tenen un «paper estel·lar» en el sistema immunitari, en el qual «són uns dels solistes de l’orquestra».

En el discurs, Estrach dona unes quantes pinzellades d’algunes de les relacions dels limfòcits amb l’òrgan més gran dels humans, la pell, concretament de la condició «d’amics» i de la «d’enemics»: «els limfòcits de la pell tenen un paper fonamental, tant vetllen pels fenòmens d’immunitat positius» ―és a dir, participen en els mecanismes de defensa per a prevenir malalties― com formen part «del desenvolupament i l’evolució de moltes patologies dermatològiques».

Discurs de presentació de Joan-Ramon Laporte

23.05.2016. Joan-Ramon Laporte llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Els efectes adversos dels medicaments i el seu impacte sobre la salut pública».

[cliqueu aquí per veure el vídeo del discurs]

Es calcula que la meitat dels medicaments que es consumeixen són innecessaris i, aquest fet, sumat a la polimedicació, sobretot en la gent gran, afavoreix les interaccions entre diversos fàrmacs, que pot derivar en patologies. Els efectes adversos dels medicaments provoquen cada any la mort d’almenys 197.000 persones a la Unió Europea, els pateixen al voltant del 25 % dels pacients dels centres d’atenció primària, són greus en un 13 % dels casos, i són la causa d’entre un 5 i un 10 % dels ingressos hospitalaris.

Per a Laporte, «l’epidèmia actual de mortalitat, la malaltia i la incapacitat produïdes per medicaments és un fracàs de la medicina moderna», i és per això que «és obligatori revisar críticament els objectius del conjunt d’activitats dirigides a promoure un ús saludable i segur dels medicaments».

Prescriure un fàrmac, una decisió de resultat incert

«No hi ha dos éssers iguals, i la variabilitat en la resposta a una mateixa dosi d’un mateix fàrmac és la norma» perquè respon, segons Laporte, «a diferències en l’absorció, la distribució, la metabolització i l’excreció». Així, alguns pacients responen al medicament tal com s’havia esperat, mentre que d’altres ho fan o bé «de manera excessiva, o bé insuficient, nul·la o, fins i tot, paradoxal». En prescriure un fàrmac a un pacient determinat, per tant, el metge «pren una decisió de resultat incert». A això cal afegir, afirma Laporte, que la conclusió a què arribin l’un i l’altre podria ser errònia perquè depèn de factors com, per exemple, l’efecte placebo o que la malaltia ha evolucionat de manera espontània i el pacient s’hauria recuperat igualment sense necessitat de tractar-se.

Un mercat canviant

Paral·lelament, en els últims vint-i-cinc anys, «el mercat farmacèutic ha canviat radicalment». S’ha passat de la regulació caòtica dels anys vuitanta, en què s’havia demostrat que només el 40 % dels productes que entraven al mercat eren eficaços, a l’aplicació, a partir dels noranta, de la legislació de patents i l’harmonització internacional de la regulació farmacèutica, que ha comportat la promoció comercial de medicaments amb un cost econòmic més elevat i que han estat objecte d’una promoció més intensa. A la vegada, ha canviat el sistema sanitari i algunes societats científiques i grups d’experts han recomanat rebaixes continuades dels llindars terapèutics per a iniciar el tractament d’una malaltia o, dit d’una altra manera, promoure l’ús de medicaments en persones sanes.

La clau: l’ús saludable dels medicaments

Com a solucions, Laporte proposa la farmacovigilància ―entesa com la detecció, l’avaluació, el coneixement i la prevenció dels efectes adversos dels medicaments― i, al mateix temps, «un ús més prudent dels medicaments, més ajustat a les necessitats individuals de cada pacient i al context social». D’aquesta manera, no només es «contribuiria a evitar el patiment, la malaltia, la incapacitat i la mort que produeixen els medicaments», sinó també «la càrrega econòmica que això significa per al nostre sistema de salut».

Xerrada sobre el cargol poma (Pomatia insularum)

En el si de la reunió de la Secció de Ciències Biològiques celebrada el 21 de març de 2016, Mercè Durfort ha pronunciat la conferència «Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre».

 

Aquest treball ha estat publicat a la Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT)., núm. 25. (12-15), desembre 2015, amb el títol «Consideracions sobre la biologia i reproducció de Pomatia insularum (cargol poma) del delta de l’Ebre».

 

A continuació, un resum de la xerrada:

L’any 2009, a causa d’una acció incívica d’una empresa d’aquariofília, es van abocar a l’hemidelta esquerre de l’Ebre una considerable quantitat d’organismes aquàtics vius, entre els quals hi havia exemplars de cargol poma, juvenils i adults, que tot seguit s’hi van instal·lar i es van reproduir massivament. Aquesta espècie, Pomatia insularum, procedent d’Amèrica del Sud i d’interès en aquariofília, va ser importada i esdevingué una espècie invasora a les nostres contrades, que s’alimentava de les tiges joves de l’arròs que es conrea al delta de l’Ebre, principal font de recursos de la gent que hi viu.

El fet que aquesta espècie tingui doble respiració, branquial i pulmonar, i una taxa de reproducció molt elevada determina que la seva expansió sigui alarmant i hi ha el perill que es traslladi cap al nord i envaeixi els conreus de la Camarga i pel sud arribi a les maresmes del Guadalquivir. La descoberta d’uns quants exemplars i postes l’estiu del 2015 als  arrossars de Pals va aixecar totes les alarmes, per bé que aquesta situació s’atribueix a una bretolada.

Cal subratllar que al nostre país no hi ha cap depredador d’aquest cargol. Esmentarem el cas anecdòtic d’una espècie d’ocell semblant a un Ibis (Plegadis falcinellus), procedent del sud, que va ser fotografiat l’estiu passat amb un cargol al seu bec.

Des d’un punt de vista citològic, hem trobat un fet interessant, encara que no únic: aquesta espècie de cargol és unisexuada, és a dir, hi ha exemplars mascles i individus femelles, no presenten dimorfisme i cal obrir-los per comprovar el sexe. Una peculiaritat molt interessant és el fet que fabriquen dues modalitats d’espermatozous: eupirens i apirens, amb una i quatre cues, respectivament.

De les diverses estratègies que s’han assajat per a eliminar-los, s’esmentaran les més repetitives, tot i que n’avancem llur fracàs.

Discurs de presentació de Xavier Bonfill

8.02.2016. Xavier Bonfill llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre Recerca clínica de qualitat per a informar de les decisions terapèutiques en salut: reptes i perspectives.

En la seva exposició subratlla la importància de la recerca clínica terapèutica per a «poder millorar la salut de les persones mitjançant la generació d’informació útil sobre els seus possibles beneficis i efectes adversos».

Bonfill també assenyala que els estudis empírics «suggereixen que la major part dels efectes terapèutics que s’han trobat en la recerca mèdica tradicional són falsos positius o s’han exagerat de manera substancial». Per tant, «necessitem menys recerca clínica per a garantir que la que es faci sigui de la màxima qualitat i justificada amb bones raons», conclou al final del discurs.