Publicacions

Discurs de presentació de M. Teresa Estrach

19.12.2016. M. Teresa Estrach llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Els limfòcits i la pell: una relació d´amor i odi»

Els limfòcits són un tipus de cèl·lules de la sèrie blanca que s’originen al moll de l’os, que maduren al mateix moll de l’os i al tim i que es troben a la sang i en altres òrgans limfoides, com els ganglis, la melsa o les amígdales. Tenen un «paper estel·lar» en el sistema immunitari, en el qual «són uns dels solistes de l’orquestra».

En el discurs, Estrach dona unes quantes pinzellades d’algunes de les relacions dels limfòcits amb l’òrgan més gran dels humans, la pell, concretament de la condició «d’amics» i de la «d’enemics»: «els limfòcits de la pell tenen un paper fonamental, tant vetllen pels fenòmens d’immunitat positius» ―és a dir, participen en els mecanismes de defensa per a prevenir malalties― com formen part «del desenvolupament i l’evolució de moltes patologies dermatològiques».

Iniciació a la botànica

Es presenta a l’Institut d’Estudis Catalans el llibre Iniciació a la botànica, de Pius Font i Quer (tercera edició revisada i actualitzada a cura de Joan Vallès i Josep Vigo), publicat per la Universitat de Barcelona (2015).

[cliqueu aquí per veure el vídeo de la presentació]

La Iniciació a la botànica, que Pius Font i Quer publicà el 1938, és un tractat de morfologia externa dels vegetals que descriu els processos de formació, diferenciació i perpetuació de les plantes. L’obra, que ofereix informació enciclopèdica i sistemàtica, contribuí a fixar la terminologia científica en aquest àmbit. El 1979 Oriol de Bolòs en va fer una segona edició corregida i augmentada amb tres apartats nous: la sistemàtica dels grans grups d’éssers vius, i en particular dels considerats vegetals; l’estructura i les propietats de la cèl·lula, i les formes vitals de les plantes. En aquesta edició que presentem ara s’actualitzen els temes incorporats en la segona i s’hi afegeix un bon nombre d’il·lustracions.
Adreçada tant als estudiants de biologia, farmàcia, ciències ambientals i enginyeria agrícola i forestal com a qualsevol persona interessada en la botànica, aquesta obra de referència és una eina indispensable per accedir al coneixement dels vegetals i a la terminologia amb què es descriuen i s’expliquen.

Discurs de presentació de Joan-Ramon Laporte

23.05.2016. Joan-Ramon Laporte llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Els efectes adversos dels medicaments i el seu impacte sobre la salut pública».

[cliqueu aquí per veure el vídeo del discurs]

Es calcula que la meitat dels medicaments que es consumeixen són innecessaris i, aquest fet, sumat a la polimedicació, sobretot en la gent gran, afavoreix les interaccions entre diversos fàrmacs, que pot derivar en patologies. Els efectes adversos dels medicaments provoquen cada any la mort d’almenys 197.000 persones a la Unió Europea, els pateixen al voltant del 25 % dels pacients dels centres d’atenció primària, són greus en un 13 % dels casos, i són la causa d’entre un 5 i un 10 % dels ingressos hospitalaris.

Per a Laporte, «l’epidèmia actual de mortalitat, la malaltia i la incapacitat produïdes per medicaments és un fracàs de la medicina moderna», i és per això que «és obligatori revisar críticament els objectius del conjunt d’activitats dirigides a promoure un ús saludable i segur dels medicaments».

Prescriure un fàrmac, una decisió de resultat incert

«No hi ha dos éssers iguals, i la variabilitat en la resposta a una mateixa dosi d’un mateix fàrmac és la norma» perquè respon, segons Laporte, «a diferències en l’absorció, la distribució, la metabolització i l’excreció». Així, alguns pacients responen al medicament tal com s’havia esperat, mentre que d’altres ho fan o bé «de manera excessiva, o bé insuficient, nul·la o, fins i tot, paradoxal». En prescriure un fàrmac a un pacient determinat, per tant, el metge «pren una decisió de resultat incert». A això cal afegir, afirma Laporte, que la conclusió a què arribin l’un i l’altre podria ser errònia perquè depèn de factors com, per exemple, l’efecte placebo o que la malaltia ha evolucionat de manera espontània i el pacient s’hauria recuperat igualment sense necessitat de tractar-se.

Un mercat canviant

Paral·lelament, en els últims vint-i-cinc anys, «el mercat farmacèutic ha canviat radicalment». S’ha passat de la regulació caòtica dels anys vuitanta, en què s’havia demostrat que només el 40 % dels productes que entraven al mercat eren eficaços, a l’aplicació, a partir dels noranta, de la legislació de patents i l’harmonització internacional de la regulació farmacèutica, que ha comportat la promoció comercial de medicaments amb un cost econòmic més elevat i que han estat objecte d’una promoció més intensa. A la vegada, ha canviat el sistema sanitari i algunes societats científiques i grups d’experts han recomanat rebaixes continuades dels llindars terapèutics per a iniciar el tractament d’una malaltia o, dit d’una altra manera, promoure l’ús de medicaments en persones sanes.

La clau: l’ús saludable dels medicaments

Com a solucions, Laporte proposa la farmacovigilància ―entesa com la detecció, l’avaluació, el coneixement i la prevenció dels efectes adversos dels medicaments― i, al mateix temps, «un ús més prudent dels medicaments, més ajustat a les necessitats individuals de cada pacient i al context social». D’aquesta manera, no només es «contribuiria a evitar el patiment, la malaltia, la incapacitat i la mort que produeixen els medicaments», sinó també «la càrrega econòmica que això significa per al nostre sistema de salut».

Xerrada sobre el cargol poma (Pomatia insularum)

En el si de la reunió de la Secció de Ciències Biològiques celebrada el 21 de març de 2016, Mercè Durfort ha pronunciat la conferència «Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre».

 

Aquest treball ha estat publicat a la Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT)., núm. 25. (12-15), desembre 2015, amb el títol «Consideracions sobre la biologia i reproducció de Pomatia insularum (cargol poma) del delta de l’Ebre».

 

A continuació, un resum de la xerrada:

L’any 2009, a causa d’una acció incívica d’una empresa d’aquariofília, es van abocar a l’hemidelta esquerre de l’Ebre una considerable quantitat d’organismes aquàtics vius, entre els quals hi havia exemplars de cargol poma, juvenils i adults, que tot seguit s’hi van instal·lar i es van reproduir massivament. Aquesta espècie, Pomatia insularum, procedent d’Amèrica del Sud i d’interès en aquariofília, va ser importada i esdevingué una espècie invasora a les nostres contrades, que s’alimentava de les tiges joves de l’arròs que es conrea al delta de l’Ebre, principal font de recursos de la gent que hi viu.

El fet que aquesta espècie tingui doble respiració, branquial i pulmonar, i una taxa de reproducció molt elevada determina que la seva expansió sigui alarmant i hi ha el perill que es traslladi cap al nord i envaeixi els conreus de la Camarga i pel sud arribi a les maresmes del Guadalquivir. La descoberta d’uns quants exemplars i postes l’estiu del 2015 als  arrossars de Pals va aixecar totes les alarmes, per bé que aquesta situació s’atribueix a una bretolada.

Cal subratllar que al nostre país no hi ha cap depredador d’aquest cargol. Esmentarem el cas anecdòtic d’una espècie d’ocell semblant a un Ibis (Plegadis falcinellus), procedent del sud, que va ser fotografiat l’estiu passat amb un cargol al seu bec.

Des d’un punt de vista citològic, hem trobat un fet interessant, encara que no únic: aquesta espècie de cargol és unisexuada, és a dir, hi ha exemplars mascles i individus femelles, no presenten dimorfisme i cal obrir-los per comprovar el sexe. Una peculiaritat molt interessant és el fet que fabriquen dues modalitats d’espermatozous: eupirens i apirens, amb una i quatre cues, respectivament.

De les diverses estratègies que s’han assajat per a eliminar-los, s’esmentaran les més repetitives, tot i que n’avancem llur fracàs.

Discurs de presentació de Xavier Bonfill

8.02.2016. Xavier Bonfill llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre Recerca clínica de qualitat per a informar de les decisions terapèutiques en salut: reptes i perspectives.

En la seva exposició subratlla la importància de la recerca clínica terapèutica per a «poder millorar la salut de les persones mitjançant la generació d’informació útil sobre els seus possibles beneficis i efectes adversos».

Bonfill també assenyala que els estudis empírics «suggereixen que la major part dels efectes terapèutics que s’han trobat en la recerca mèdica tradicional són falsos positius o s’han exagerat de manera substancial». Per tant, «necessitem menys recerca clínica per a garantir que la que es faci sigui de la màxima qualitat i justificada amb bones raons», conclou al final del discurs.

Atles d’histopatologia de mol·luscs bivalves

Ha entrat al dipòsit digital de la Universitat de Barcelona l’Atles d’histopatologia de mol·luscs bivalves, obra de M. G. Bozzo, M. Durfort, M. Poquet i E. Sagristà, del Departament de Biologia cel·lular de la UB. Aquest atles presenta una introducció a la histologia d’algunes espècies de mol·luscs bivalves marins i les seves parasitosis més freqüents.

 

Contributions to Science 7(2)

Dear colleague,

We are pleased to inform you that the Volume 7 Issue 2 of Contributions to Science has just been published.

Please find below the contents list where you will be able to access directly the full text of the articles. You can also visit us at http://www.cat-science.cat/.

VOLUME 7, ISSUE 2

(December 2011)

 Cover: All the participants and assistants to the inauguration of the Centenary of the Societat Catalana de Biologia (Catalan Society for Biology, SCB). The Society for Biology of Barcelona, the first affiliated society of the Institute for Catalan Studies, was initially presided by August Pi i Sunyer. In the beginning it was focused mainly in medicine, and after just a few years, gained a prominent role as a scientific institution. Through the Society passed some of Spain’s most outstanding scientists, including Severo Ochoa and Gregorio Marañón, and foreign scientists, such as J.J. McLeod, Otto Meyerhof or Jean Perin. Currently, the SCB is an affiliated society of the Biological Sciences Section of the IEC, is composed of more than fifteen hundred members, seven regional sections throughout the territories of Catalan language and culture, five transversal sections and fifteen thematic sections. In recent years, renowned personalities such as Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza and Valentí Fuster have been related to the SCB. Photo: Miquel Coll-