Publicacions

Xerrada sobre el cargol poma (Pomatia insularum)

En el si de la reunió de la Secció de Ciències Biològiques celebrada el 21 de març de 2016, Mercè Durfort ha pronunciat la conferència «Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre».

 

Aquest treball ha estat publicat a la Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT)., núm. 25. (12-15), desembre 2015, amb el títol «Consideracions sobre la biologia i reproducció de Pomatia insularum (cargol poma) del delta de l’Ebre».

 

A continuació, un resum de la xerrada:

L’any 2009, a causa d’una acció incívica d’una empresa d’aquariofília, es van abocar a l’hemidelta esquerre de l’Ebre una considerable quantitat d’organismes aquàtics vius, entre els quals hi havia exemplars de cargol poma, juvenils i adults, que tot seguit s’hi van instal·lar i es van reproduir massivament. Aquesta espècie, Pomatia insularum, procedent d’Amèrica del Sud i d’interès en aquariofília, va ser importada i esdevingué una espècie invasora a les nostres contrades, que s’alimentava de les tiges joves de l’arròs que es conrea al delta de l’Ebre, principal font de recursos de la gent que hi viu.

El fet que aquesta espècie tingui doble respiració, branquial i pulmonar, i una taxa de reproducció molt elevada determina que la seva expansió sigui alarmant i hi ha el perill que es traslladi cap al nord i envaeixi els conreus de la Camarga i pel sud arribi a les maresmes del Guadalquivir. La descoberta d’uns quants exemplars i postes l’estiu del 2015 als  arrossars de Pals va aixecar totes les alarmes, per bé que aquesta situació s’atribueix a una bretolada.

Cal subratllar que al nostre país no hi ha cap depredador d’aquest cargol. Esmentarem el cas anecdòtic d’una espècie d’ocell semblant a un Ibis (Plegadis falcinellus), procedent del sud, que va ser fotografiat l’estiu passat amb un cargol al seu bec.

Des d’un punt de vista citològic, hem trobat un fet interessant, encara que no únic: aquesta espècie de cargol és unisexuada, és a dir, hi ha exemplars mascles i individus femelles, no presenten dimorfisme i cal obrir-los per comprovar el sexe. Una peculiaritat molt interessant és el fet que fabriquen dues modalitats d’espermatozous: eupirens i apirens, amb una i quatre cues, respectivament.

De les diverses estratègies que s’han assajat per a eliminar-los, s’esmentaran les més repetitives, tot i que n’avancem llur fracàs.

Atles d’histopatologia de mol·luscs bivalves

Ha entrat al dipòsit digital de la Universitat de Barcelona l’Atles d’histopatologia de mol·luscs bivalves, obra de M. G. Bozzo, M. Durfort, M. Poquet i E. Sagristà, del Departament de Biologia cel·lular de la UB. Aquest atles presenta una introducció a la histologia d’algunes espècies de mol·luscs bivalves marins i les seves parasitosis més freqüents.

 

Contributions to Science 7(2)

Dear colleague,

We are pleased to inform you that the Volume 7 Issue 2 of Contributions to Science has just been published.

Please find below the contents list where you will be able to access directly the full text of the articles. You can also visit us at http://www.cat-science.cat/.

VOLUME 7, ISSUE 2

(December 2011)

 Cover: All the participants and assistants to the inauguration of the Centenary of the Societat Catalana de Biologia (Catalan Society for Biology, SCB). The Society for Biology of Barcelona, the first affiliated society of the Institute for Catalan Studies, was initially presided by August Pi i Sunyer. In the beginning it was focused mainly in medicine, and after just a few years, gained a prominent role as a scientific institution. Through the Society passed some of Spain’s most outstanding scientists, including Severo Ochoa and Gregorio Marañón, and foreign scientists, such as J.J. McLeod, Otto Meyerhof or Jean Perin. Currently, the SCB is an affiliated society of the Biological Sciences Section of the IEC, is composed of more than fifteen hundred members, seven regional sections throughout the territories of Catalan language and culture, five transversal sections and fifteen thematic sections. In recent years, renowned personalities such as Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza and Valentí Fuster have been related to the SCB. Photo: Miquel Coll-

Defensar la ciència dintre de la raó

Entre el cientisme i el cinisme

Amb un abast extens i una anàlisi penetrant, i profusament il·lustrat amb exemples de la història de la ciència, aquest enfocament nou i original de temes comuns sobre l’evidència i el mètode científics s’enfronta a qüestions crucials sobre la ciència i el seu lloc en la societat. Escrivint amb vivacitat i humor sardònic, amb un estil enginyós, directe i accessible, Haack porta els lectors més enllà de les «guerres de la ciència», fins a una comprensió assenyada del valor i de les limitacions de l’empresa científica.

Aquest és el segon volum de la col·lecció «Pensament científic» que, impulsada per la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i les Publicacions de la Universitat de València, vol aportar veus a la reflexió sobre el coneixement general des de la ciència.

Els secrets del que és viu

Contra el pensament únic de la biologia

La col·lecció «Pensament científic» s’estrena amb aquesta traducció del llibre de Michel Morange, Les secrets du vivant. Contre la penséé unique en biologie, del 2005.

L’anunci del desxiframent del genoma humà es va presentar al seu moment com la clau per resoldre el secret de la vida i obrir la via a noves teràpies miraculoses. A aquesta esperança va seguir la decepció: en l’era de la postgenòmica, els secrets de la matèria viva se cerquen en les teories de la complexitat, en la convergència dels esforços dels biòlegs, els físics i els matemàtics. Quin sentit té aquesta successió ràpida d’objectius aparentment diferents, aquesta alternança d’esperances i desil·lusions?

Aquest llibre innovador exposa que els fets biològics no poden ser explicats per un principi d’intel·ligibilitat únic. Les diverses explicacions han d’articular-se per descriure tant el funcionament de les macromolècules com l’evolució humana o el desenvolupament dels càncers. Admetre una idea aparentment tan simple no és evident, ja que els científics han estat formats per a privilegiar una aproximació particular. L’articulació entre explicacionos diferents, tanmateix, resulta indispensable per al progrés del coneixement i perquè la ciència conservi el lloc que ha adquirit en les nostres societats.

Pensar des de la ciència

Llibres per al pensament científic

La Secció de Ciències Biològiques, juntament amb la Secció de Ciències i Tecnologia i les Publicacions de la Universitat de València, acaba de treure una nova col·lecció bibliogràfica titulada «Pensament científic», que vol ser punt de trobada i altaveu per a la reflexió actual sobre la ciència i des de la ciència, bé sigui a través d’obres traduïdes, bé sigui a partir de textos originals.

La ciència és una forma particular de coneixement, al costat d’altres. Dit d’una altra manera: el mètode científic determina que el coneixement generat sigui particular, sense possibilitat de suplantar altres maneres tradicionals de coneixement que abasten camps de l’experiència diferents al de l’experiència intel·lectual; camps diferents abordats des de la intuïció, el coneixement pràctic, l’empatia emocional, etc.

Allò cert, però, és que des de la ciència actual es pot escometre el coneixement general. Es pot pensar des de la ciència. Aquesta situació no ha estat habitual al llarg de la història, perquè l’especialització científica va imposar un nou paradigma cultural amb severes restriccions cognitives. No obstant això, la ciència, considerada en la seva totalitat, hauria de ser capaç d’abordar el conjunt de la realitat, incloent en aquest conjunt els diversos sabers no formalitzables. És a dir, el llenguatge de la ciència podria ser considerat com un metallenguatge filosòfic. Si concedim al llenguatge científic una capacitat interpretativa dels altres llenguatges —capacitat que progressivament guanya veracitat amb el pas del temps, des de les primeres teories científiques de caire filosòfic fins a les que gaudeixen d’una certesa més gran, avançant contra allò inefable—, la ciència, diguem-ho així, es torna més científica i avança des de terrenys considerats ignots i inaccessibles en el passat fins arribar a veritats en si mateixa. De manera creixent, la ciència esdevé permanent guanyadora de terreny a la mar de l’inefable.

La ciència com a metateoria de qualsevol forma de coneixement

Aquest és un dels pivots sobre els quals recolza la col·lecció: la possibilitat que la ciència pugui fer, sense cap suplantació, la funció de metateoria de qualsevol altra forma de coneixement. Que quedi lluny, doncs, interpretar aquesta reflexió com una reivindicació del pensament únic, que tanca o limita les possibilitats d’altres llenguatges i mons. El fet que la ciència pugui oferir una interpretació inequívoca, única si es vol, de la generalitat de l’experiència humana, no tanca la possibilitat a les elaboracions i intel·leccions sobre tot allò que se’ns presenta i ens afecta, amb la càrrega inicial d’inefable. Així, a la resta de discursos, la ciència podria afegir capacitat per a “veure” aquest món extern que s’intueix des de la caverna de Plató.

La col·lecció s’ha estrenat amb la publicació de dos llibres: Els secrets del que és viu. Contra el pensament únic de la biologia, de Michel Morange, i Defensar la ciència dintre de la raó. Entre el cientisme i el cinisme, de Susan Haack. El Consell editorial de la col·lecció és format per Jaume Terradas (SECCB), Ramon Lapiedra (SECCT), Andrés Moya i Jesús Navarro (PUV).

Malalties emergents

Malalties emergents recull articles d’una vintena d’experts de prestigi en l’àmbit de la salut, l’epidemiologia, la biomedicina, la microbiologia i la nutrició, que analitzen les causes, l’evolució i l’impacte que malalties com la sida, la tuberculosi, l’asma, l’obesitat, els trastorns mentals o les malalties vinculades a l’edat avançada tenen en la nostra societat.

Tal com es desprèn del llibre, en els darrers anys, una gran varietat de factors ha determinat l’aparició i el ressorgiment de diverses malalties, tant infeccioses com no. Aquest ressorgiment afecta sobretot les àrees amb més exclusió social, deteriorament ambiental i pobresa, però també caracteritzades per una població que adopta estils de vida poc saludables. Una de les conclusions de l’estudi és que aquestes malalties constitueixen veritables problemes per a la salut del món en aquest nou segle. Amb motiu del caràcter global que tenen, cap país tot sol no pot prevenir ni detectar aquestes amenaces a la salut pública ni donar-hi resposta. Per tant, cal crear acords internacionals sòlids per a afrontar els reptes, nous i vells, de la salut pública.