Publicacions

Defensar la ciència dintre de la raó

Entre el cientisme i el cinisme

Amb un abast extens i una anàlisi penetrant, i profusament il·lustrat amb exemples de la història de la ciència, aquest enfocament nou i original de temes comuns sobre l’evidència i el mètode científics s’enfronta a qüestions crucials sobre la ciència i el seu lloc en la societat. Escrivint amb vivacitat i humor sardònic, amb un estil enginyós, directe i accessible, Haack porta els lectors més enllà de les «guerres de la ciència», fins a una comprensió assenyada del valor i de les limitacions de l’empresa científica.

Aquest és el segon volum de la col·lecció «Pensament científic» que, impulsada per la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i les Publicacions de la Universitat de València, vol aportar veus a la reflexió sobre el coneixement general des de la ciència.

Els secrets del que és viu

Contra el pensament únic de la biologia

La col·lecció «Pensament científic» s’estrena amb aquesta traducció del llibre de Michel Morange, Les secrets du vivant. Contre la penséé unique en biologie, del 2005.

L’anunci del desxiframent del genoma humà es va presentar al seu moment com la clau per resoldre el secret de la vida i obrir la via a noves teràpies miraculoses. A aquesta esperança va seguir la decepció: en l’era de la postgenòmica, els secrets de la matèria viva se cerquen en les teories de la complexitat, en la convergència dels esforços dels biòlegs, els físics i els matemàtics. Quin sentit té aquesta successió ràpida d’objectius aparentment diferents, aquesta alternança d’esperances i desil·lusions?

Aquest llibre innovador exposa que els fets biològics no poden ser explicats per un principi d’intel·ligibilitat únic. Les diverses explicacions han d’articular-se per descriure tant el funcionament de les macromolècules com l’evolució humana o el desenvolupament dels càncers. Admetre una idea aparentment tan simple no és evident, ja que els científics han estat formats per a privilegiar una aproximació particular. L’articulació entre explicacionos diferents, tanmateix, resulta indispensable per al progrés del coneixement i perquè la ciència conservi el lloc que ha adquirit en les nostres societats.

Pensar des de la ciència

Llibres per al pensament científic

La Secció de Ciències Biològiques, juntament amb la Secció de Ciències i Tecnologia i les Publicacions de la Universitat de València, acaba de treure una nova col·lecció bibliogràfica titulada «Pensament científic», que vol ser punt de trobada i altaveu per a la reflexió actual sobre la ciència i des de la ciència, bé sigui a través d’obres traduïdes, bé sigui a partir de textos originals.

La ciència és una forma particular de coneixement, al costat d’altres. Dit d’una altra manera: el mètode científic determina que el coneixement generat sigui particular, sense possibilitat de suplantar altres maneres tradicionals de coneixement que abasten camps de l’experiència diferents al de l’experiència intel·lectual; camps diferents abordats des de la intuïció, el coneixement pràctic, l’empatia emocional, etc.

Allò cert, però, és que des de la ciència actual es pot escometre el coneixement general. Es pot pensar des de la ciència. Aquesta situació no ha estat habitual al llarg de la història, perquè l’especialització científica va imposar un nou paradigma cultural amb severes restriccions cognitives. No obstant això, la ciència, considerada en la seva totalitat, hauria de ser capaç d’abordar el conjunt de la realitat, incloent en aquest conjunt els diversos sabers no formalitzables. És a dir, el llenguatge de la ciència podria ser considerat com un metallenguatge filosòfic. Si concedim al llenguatge científic una capacitat interpretativa dels altres llenguatges —capacitat que progressivament guanya veracitat amb el pas del temps, des de les primeres teories científiques de caire filosòfic fins a les que gaudeixen d’una certesa més gran, avançant contra allò inefable—, la ciència, diguem-ho així, es torna més científica i avança des de terrenys considerats ignots i inaccessibles en el passat fins arribar a veritats en si mateixa. De manera creixent, la ciència esdevé permanent guanyadora de terreny a la mar de l’inefable.

La ciència com a metateoria de qualsevol forma de coneixement

Aquest és un dels pivots sobre els quals recolza la col·lecció: la possibilitat que la ciència pugui fer, sense cap suplantació, la funció de metateoria de qualsevol altra forma de coneixement. Que quedi lluny, doncs, interpretar aquesta reflexió com una reivindicació del pensament únic, que tanca o limita les possibilitats d’altres llenguatges i mons. El fet que la ciència pugui oferir una interpretació inequívoca, única si es vol, de la generalitat de l’experiència humana, no tanca la possibilitat a les elaboracions i intel·leccions sobre tot allò que se’ns presenta i ens afecta, amb la càrrega inicial d’inefable. Així, a la resta de discursos, la ciència podria afegir capacitat per a “veure” aquest món extern que s’intueix des de la caverna de Plató.

La col·lecció s’ha estrenat amb la publicació de dos llibres: Els secrets del que és viu. Contra el pensament únic de la biologia, de Michel Morange, i Defensar la ciència dintre de la raó. Entre el cientisme i el cinisme, de Susan Haack. El Consell editorial de la col·lecció és format per Jaume Terradas (SECCB), Ramon Lapiedra (SECCT), Andrés Moya i Jesús Navarro (PUV).

Malalties emergents

Malalties emergents recull articles d’una vintena d’experts de prestigi en l’àmbit de la salut, l’epidemiologia, la biomedicina, la microbiologia i la nutrició, que analitzen les causes, l’evolució i l’impacte que malalties com la sida, la tuberculosi, l’asma, l’obesitat, els trastorns mentals o les malalties vinculades a l’edat avançada tenen en la nostra societat.

Tal com es desprèn del llibre, en els darrers anys, una gran varietat de factors ha determinat l’aparició i el ressorgiment de diverses malalties, tant infeccioses com no. Aquest ressorgiment afecta sobretot les àrees amb més exclusió social, deteriorament ambiental i pobresa, però també caracteritzades per una població que adopta estils de vida poc saludables. Una de les conclusions de l’estudi és que aquestes malalties constitueixen veritables problemes per a la salut del món en aquest nou segle. Amb motiu del caràcter global que tenen, cap país tot sol no pot prevenir ni detectar aquestes amenaces a la salut pública ni donar-hi resposta. Per tant, cal crear acords internacionals sòlids per a afrontar els reptes, nous i vells, de la salut pública.

Bohr: L’estructura i la filosofia dels àtoms

Niels Bohr (1885-1962) és, junt amb Albert Einstein, un dels físics més influents del segle XX. Va rebre el Premi Nobel de Física del 1922. L’estructura i la filosofia dels àtoms recull textos que apareixen en català per primera vegada. S’hi inclouen fragments de la seva correspondència amb familiars i col·legues que il·luminen el procés de creació científica i la dimensió social de la recerca, textos científics i la mítica discussió amb Einstein sobre els problemes epistemiològics de la física atòmica. Tanca el volum la carta oberta a l’Organització de les Nacions Unides amb què, el juny de 1950, Bohr va intentar intervenir com a físic en el debat sobre les relacions internacionals en un món que ja no podia ignorar el paper de l’àtom.

John L. Heilbron, prestigiós historiador de la ciència contemporània, és el curador d’aquesta obra, imprescindible per a conèixer, en la veu d’un dels protagonistes més destacats, uns episodis essencials per a la física, la filosofia i la història del segle XX.

Es tracta del desè llibre de la col·lecció «Clàssics de la Ciència»

Kepler i l’origen de l’òptica moderna, en català

Disponible, fins ara, només en anglès i francès, Paralipòmens a Vitel·lió. Els orígens de l’òptica moderna, de Johannes Kepler (1571-1630), conté les aportacions del físic a l’òptica moderna que van capgirar les teories de la llum i de la visió, hegemòniques en els cercles intel·lectuals europeus des de feia quatre-cents anys. Les crítiques de Kepler a les teories de la llum i dels colors d’Aristòtil, i les seves tesis, van tenir una gran influència en els primers assaigs de Descartes, i és precisament aquest fet el que dóna a l’obra un interès que ultrapassa els límits de la història de l’òptica. La contribució de Kepler, malgrat gaudir d’una importància indubtable, és una de les més desconegudes de la revolució intel·lectual del segle XVII.

Aquest és el novè volum de la col·lecció Clàssics de la Ciència, coedició de l’IEC i Eumo Editorial.

Els sistemes naturals de les Planes de Son i la Mata de València

Ha sortit publicat el llibre Els sistemes naturals de les Planes de Son i la Mata de València, on es recull el resultat que, durant dos anys, han dut a terme vint-i-tres equips de recerca de disciplines diverses, en la zona pirinenca compresa entre el cim de Teso, la Noguera Pallaresa i la Mata de València.

L’edició és a cura de Josep Germain i ha estat elaborada per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), amb la col·laboració de l’Obra Social de CatalunyaCaixa.

Bestiari català

La revista Mètode, dins la seva col·lecció de monografies de divulgació de la ciència i amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat una adaptació al català modern de l’obra anònima Bestiari català de l’Edat Mitjana.

El ‘Bestiari’, adaptat per l’entomòleg i director de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona Xavier Bellés, descobreix la visió medieval de la fauna i la naturalesa a través de 45 fitxes de diversos animals, il·lustrats per l’artista valencià Moisés Mahiques.

Els bestiaris medievals són obres en prosa que presenten les característiques d’espècies animals reals o imaginàries i en fan una interpretació simbòlica. Els primers bestiaris es troben documentats ja a primers del segle XII, si bé els seus antecedents s’allunyen molt més en el temps.