Xerrada sobre el cargol poma (Pomatia insularum)

En el si de la reunió de la Secció de Ciències Biològiques celebrada el 21 de març de 2016, Mercè Durfort ha pronunciat la conferència «Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre».

 

Aquest treball ha estat publicat a la Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT)., núm. 25. (12-15), desembre 2015, amb el títol «Consideracions sobre la biologia i reproducció de Pomatia insularum (cargol poma) del delta de l’Ebre».

 

A continuació, un resum de la xerrada:

L’any 2009, a causa d’una acció incívica d’una empresa d’aquariofília, es van abocar a l’hemidelta esquerre de l’Ebre una considerable quantitat d’organismes aquàtics vius, entre els quals hi havia exemplars de cargol poma, juvenils i adults, que tot seguit s’hi van instal·lar i es van reproduir massivament. Aquesta espècie, Pomatia insularum, procedent d’Amèrica del Sud i d’interès en aquariofília, va ser importada i esdevingué una espècie invasora a les nostres contrades, que s’alimentava de les tiges joves de l’arròs que es conrea al delta de l’Ebre, principal font de recursos de la gent que hi viu.

El fet que aquesta espècie tingui doble respiració, branquial i pulmonar, i una taxa de reproducció molt elevada determina que la seva expansió sigui alarmant i hi ha el perill que es traslladi cap al nord i envaeixi els conreus de la Camarga i pel sud arribi a les maresmes del Guadalquivir. La descoberta d’uns quants exemplars i postes l’estiu del 2015 als  arrossars de Pals va aixecar totes les alarmes, per bé que aquesta situació s’atribueix a una bretolada.

Cal subratllar que al nostre país no hi ha cap depredador d’aquest cargol. Esmentarem el cas anecdòtic d’una espècie d’ocell semblant a un Ibis (Plegadis falcinellus), procedent del sud, que va ser fotografiat l’estiu passat amb un cargol al seu bec.

Des d’un punt de vista citològic, hem trobat un fet interessant, encara que no únic: aquesta espècie de cargol és unisexuada, és a dir, hi ha exemplars mascles i individus femelles, no presenten dimorfisme i cal obrir-los per comprovar el sexe. Una peculiaritat molt interessant és el fet que fabriquen dues modalitats d’espermatozous: eupirens i apirens, amb una i quatre cues, respectivament.

De les diverses estratègies que s’han assajat per a eliminar-los, s’esmentaran les més repetitives, tot i que n’avancem llur fracàs.

Discurs d’ingrés de Marta Estrada

Marta Estrada ha pronunciat el seu discurs d’ingrés a la Secció de Ciències Biològiques, que ha versat sobre “L’ecologia de les marees roges”

[jwplayer file=”21052012.flv” streamer=”rtmp://difusio.iec.cat/vod/” provider=”rtmp”]

Atles d’histopatologia de mol·luscs bivalves

Ha entrat al dipòsit digital de la Universitat de Barcelona l’Atles d’histopatologia de mol·luscs bivalves, obra de M. G. Bozzo, M. Durfort, M. Poquet i E. Sagristà, del Departament de Biologia cel·lular de la UB. Aquest atles presenta una introducció a la histologia d’algunes espècies de mol·luscs bivalves marins i les seves parasitosis més freqüents.

 

Entrevista a Mercè Durfort

 “El biòleg ha de tenir un gran poder d’observació i saber relacionar tot el que veu”

El Col·legi de Biòlegs de Catalunya ha publicat una entrevista amb Mercè Durfort. Podeu llegir el text sencer clicant aquí.

Per què es va fer biòloga? Va ser vocacional?

Va ser totalment vocacional. Dubtava però entre Medicina, Veterinària i Biologia. Medicina era una carrera llarga i segons deien poc apropiada per una dona; a Barcelona no hi havia facultat de Veterinària, calia anar a Saragossa per tan va quedar Biologia. Cal assenyalar que m’he especialitzat en una àrea de coneixement que és comuna a les tres llicenciatures:la Biologia Cel·lular i la Histologia. Mai m’he repenedit d’haver escollit Biologia.

Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?

Com qualsevol científic ha de tenir una gran curiositat per tot el que l’envolta. Actualment ha de tenir un coneixement molt ampli de tots els àmbits que estudia la Biologia: tan els aspectes teòrics com els aplicats. Ha de conèixer tots els camps, encara que malauradament de forma superficial donat que un grau de quatre anys és totalment insuficient. Ha de tenir un gran poder d’observació i saber relacionar tot el que veu.

Quin creu que és el paper del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?

Som en un moment realment molt difícil, moltes portes són tancades o molt poc obertes, per bé que vull pensar que es tracta d’una situació passatgera. Fins ara el biòleg ha estat ben valorat per entrar a formar part de grups de recerca biomèdica, també a les ciències de la nutrició i a laboratoris farmacèutics. Durant molts anys l’ensenyament ha estat una sortida important a la que hi varen optar biòlegs molt motivats i d’altres van seguir aquest camí perquè no varen trobar altres sortides. Dins de cada camp indicat ha d’intentar fer-ne divulgació

(…)

Contributions to Science 7(2)

Dear colleague,

We are pleased to inform you that the Volume 7 Issue 2 of Contributions to Science has just been published.

Please find below the contents list where you will be able to access directly the full text of the articles. You can also visit us at http://www.cat-science.cat/.

VOLUME 7, ISSUE 2

(December 2011)

 Cover: All the participants and assistants to the inauguration of the Centenary of the Societat Catalana de Biologia (Catalan Society for Biology, SCB). The Society for Biology of Barcelona, the first affiliated society of the Institute for Catalan Studies, was initially presided by August Pi i Sunyer. In the beginning it was focused mainly in medicine, and after just a few years, gained a prominent role as a scientific institution. Through the Society passed some of Spain’s most outstanding scientists, including Severo Ochoa and Gregorio Marañón, and foreign scientists, such as J.J. McLeod, Otto Meyerhof or Jean Perin. Currently, the SCB is an affiliated society of the Biological Sciences Section of the IEC, is composed of more than fifteen hundred members, seven regional sections throughout the territories of Catalan language and culture, five transversal sections and fifteen thematic sections. In recent years, renowned personalities such as Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza and Valentí Fuster have been related to the SCB. Photo: Miquel Coll-

Jaume Terradas i Miquel Vilardell, premis 2011 Amics dels Amics (UAB)

L’Associació d’Amics de la UAB ha celebrat, l’1 de desembre de 2011, la seva festa anual que, en aquesta edició, ha premiat, entre altres personalitats, els doctors Jaume Terradas i Miquel Vilardell. El premi Amic dels Amics reconeix la trajectòria professional i personal de membres destacats de la UAB.

Jaume Terradas, catedràtic emèrit del departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, ha agraït el premi i ha expressat la seva por pel futur de les persones que s’estan formant a la universitat i que no troben un lloc on desenvolupar el seu coneixement; “és una pèrdua de cara al futur”, ha afirmat.



Miquel Vilardell, catedràtic del departament de Medicina de la UAB, president del Col·legi de metges i del consell assessor de la Generalitat en matèria de sanitat, ha donat especialment les gràcies pel premi, ja que “de vegades el país i les institucions necessitem que se’ns digui que no ho hem fet malament, i quan hi ha crisi, cal més que mai”.