biologia

Entrevista a Mercè Durfort

 “El biòleg ha de tenir un gran poder d’observació i saber relacionar tot el que veu”

El Col·legi de Biòlegs de Catalunya ha publicat una entrevista amb Mercè Durfort. Podeu llegir el text sencer clicant aquí.

Per què es va fer biòloga? Va ser vocacional?

Va ser totalment vocacional. Dubtava però entre Medicina, Veterinària i Biologia. Medicina era una carrera llarga i segons deien poc apropiada per una dona; a Barcelona no hi havia facultat de Veterinària, calia anar a Saragossa per tan va quedar Biologia. Cal assenyalar que m’he especialitzat en una àrea de coneixement que és comuna a les tres llicenciatures:la Biologia Cel·lular i la Histologia. Mai m’he repenedit d’haver escollit Biologia.

Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?

Com qualsevol científic ha de tenir una gran curiositat per tot el que l’envolta. Actualment ha de tenir un coneixement molt ampli de tots els àmbits que estudia la Biologia: tan els aspectes teòrics com els aplicats. Ha de conèixer tots els camps, encara que malauradament de forma superficial donat que un grau de quatre anys és totalment insuficient. Ha de tenir un gran poder d’observació i saber relacionar tot el que veu.

Quin creu que és el paper del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?

Som en un moment realment molt difícil, moltes portes són tancades o molt poc obertes, per bé que vull pensar que es tracta d’una situació passatgera. Fins ara el biòleg ha estat ben valorat per entrar a formar part de grups de recerca biomèdica, també a les ciències de la nutrició i a laboratoris farmacèutics. Durant molts anys l’ensenyament ha estat una sortida important a la que hi varen optar biòlegs molt motivats i d’altres van seguir aquest camí perquè no varen trobar altres sortides. Dins de cada camp indicat ha d’intentar fer-ne divulgació

(…)

Els secrets del que és viu

Contra el pensament únic de la biologia

La col·lecció «Pensament científic» s’estrena amb aquesta traducció del llibre de Michel Morange, Les secrets du vivant. Contre la penséé unique en biologie, del 2005.

L’anunci del desxiframent del genoma humà es va presentar al seu moment com la clau per resoldre el secret de la vida i obrir la via a noves teràpies miraculoses. A aquesta esperança va seguir la decepció: en l’era de la postgenòmica, els secrets de la matèria viva se cerquen en les teories de la complexitat, en la convergència dels esforços dels biòlegs, els físics i els matemàtics. Quin sentit té aquesta successió ràpida d’objectius aparentment diferents, aquesta alternança d’esperances i desil·lusions?

Aquest llibre innovador exposa que els fets biològics no poden ser explicats per un principi d’intel·ligibilitat únic. Les diverses explicacions han d’articular-se per descriure tant el funcionament de les macromolècules com l’evolució humana o el desenvolupament dels càncers. Admetre una idea aparentment tan simple no és evident, ja que els científics han estat formats per a privilegiar una aproximació particular. L’articulació entre explicacionos diferents, tanmateix, resulta indispensable per al progrés del coneixement i perquè la ciència conservi el lloc que ha adquirit en les nostres societats.