medicaments

Discurs de presentació de Joan-Ramon Laporte

23.05.2016. Joan-Ramon Laporte llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Els efectes adversos dels medicaments i el seu impacte sobre la salut pública».

[cliqueu aquí per veure el vídeo del discurs]

Es calcula que la meitat dels medicaments que es consumeixen són innecessaris i, aquest fet, sumat a la polimedicació, sobretot en la gent gran, afavoreix les interaccions entre diversos fàrmacs, que pot derivar en patologies. Els efectes adversos dels medicaments provoquen cada any la mort d’almenys 197.000 persones a la Unió Europea, els pateixen al voltant del 25 % dels pacients dels centres d’atenció primària, són greus en un 13 % dels casos, i són la causa d’entre un 5 i un 10 % dels ingressos hospitalaris.

Per a Laporte, «l’epidèmia actual de mortalitat, la malaltia i la incapacitat produïdes per medicaments és un fracàs de la medicina moderna», i és per això que «és obligatori revisar críticament els objectius del conjunt d’activitats dirigides a promoure un ús saludable i segur dels medicaments».

Prescriure un fàrmac, una decisió de resultat incert

«No hi ha dos éssers iguals, i la variabilitat en la resposta a una mateixa dosi d’un mateix fàrmac és la norma» perquè respon, segons Laporte, «a diferències en l’absorció, la distribució, la metabolització i l’excreció». Així, alguns pacients responen al medicament tal com s’havia esperat, mentre que d’altres ho fan o bé «de manera excessiva, o bé insuficient, nul·la o, fins i tot, paradoxal». En prescriure un fàrmac a un pacient determinat, per tant, el metge «pren una decisió de resultat incert». A això cal afegir, afirma Laporte, que la conclusió a què arribin l’un i l’altre podria ser errònia perquè depèn de factors com, per exemple, l’efecte placebo o que la malaltia ha evolucionat de manera espontània i el pacient s’hauria recuperat igualment sense necessitat de tractar-se.

Un mercat canviant

Paral·lelament, en els últims vint-i-cinc anys, «el mercat farmacèutic ha canviat radicalment». S’ha passat de la regulació caòtica dels anys vuitanta, en què s’havia demostrat que només el 40 % dels productes que entraven al mercat eren eficaços, a l’aplicació, a partir dels noranta, de la legislació de patents i l’harmonització internacional de la regulació farmacèutica, que ha comportat la promoció comercial de medicaments amb un cost econòmic més elevat i que han estat objecte d’una promoció més intensa. A la vegada, ha canviat el sistema sanitari i algunes societats científiques i grups d’experts han recomanat rebaixes continuades dels llindars terapèutics per a iniciar el tractament d’una malaltia o, dit d’una altra manera, promoure l’ús de medicaments en persones sanes.

La clau: l’ús saludable dels medicaments

Com a solucions, Laporte proposa la farmacovigilància ―entesa com la detecció, l’avaluació, el coneixement i la prevenció dels efectes adversos dels medicaments― i, al mateix temps, «un ús més prudent dels medicaments, més ajustat a les necessitats individuals de cada pacient i al context social». D’aquesta manera, no només es «contribuiria a evitar el patiment, la malaltia, la incapacitat i la mort que produeixen els medicaments», sinó també «la càrrega econòmica que això significa per al nostre sistema de salut».