salut

Discurs de presentació de Ramon Gomis

20.03.2017. Ramon Gomis de Barbarà llegeix el seu discurs de presentació com a membre de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Nous horitzons en la història de la diabetis mellitus: la recuperació de la cèl·lula beta»

En la presentació exposa algunes de les aportacions dutes a terme al llarg de trenta-cinc anys de recerca en el camp de la diabetis, i explica quin és el paper que té la cèl·lula beta en el desenvolupament de la malaltia diabètica, si es tracta d’un esglaó clau i, en el cas que ho sigui, com s’hi pot intervenir.

Discurs de presentació de M. Teresa Estrach

19.12.2016. M. Teresa Estrach llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Els limfòcits i la pell: una relació d´amor i odi»

Els limfòcits són un tipus de cèl·lules de la sèrie blanca que s’originen al moll de l’os, que maduren al mateix moll de l’os i al tim i que es troben a la sang i en altres òrgans limfoides, com els ganglis, la melsa o les amígdales. Tenen un «paper estel·lar» en el sistema immunitari, en el qual «són uns dels solistes de l’orquestra».

En el discurs, Estrach dona unes quantes pinzellades d’algunes de les relacions dels limfòcits amb l’òrgan més gran dels humans, la pell, concretament de la condició «d’amics» i de la «d’enemics»: «els limfòcits de la pell tenen un paper fonamental, tant vetllen pels fenòmens d’immunitat positius» ―és a dir, participen en els mecanismes de defensa per a prevenir malalties― com formen part «del desenvolupament i l’evolució de moltes patologies dermatològiques».

Discurs de presentació de Joan-Ramon Laporte

23.05.2016. Joan-Ramon Laporte llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Els efectes adversos dels medicaments i el seu impacte sobre la salut pública».

[cliqueu aquí per veure el vídeo del discurs]

Es calcula que la meitat dels medicaments que es consumeixen són innecessaris i, aquest fet, sumat a la polimedicació, sobretot en la gent gran, afavoreix les interaccions entre diversos fàrmacs, que pot derivar en patologies. Els efectes adversos dels medicaments provoquen cada any la mort d’almenys 197.000 persones a la Unió Europea, els pateixen al voltant del 25 % dels pacients dels centres d’atenció primària, són greus en un 13 % dels casos, i són la causa d’entre un 5 i un 10 % dels ingressos hospitalaris.

Per a Laporte, «l’epidèmia actual de mortalitat, la malaltia i la incapacitat produïdes per medicaments és un fracàs de la medicina moderna», i és per això que «és obligatori revisar críticament els objectius del conjunt d’activitats dirigides a promoure un ús saludable i segur dels medicaments».

Prescriure un fàrmac, una decisió de resultat incert

«No hi ha dos éssers iguals, i la variabilitat en la resposta a una mateixa dosi d’un mateix fàrmac és la norma» perquè respon, segons Laporte, «a diferències en l’absorció, la distribució, la metabolització i l’excreció». Així, alguns pacients responen al medicament tal com s’havia esperat, mentre que d’altres ho fan o bé «de manera excessiva, o bé insuficient, nul·la o, fins i tot, paradoxal». En prescriure un fàrmac a un pacient determinat, per tant, el metge «pren una decisió de resultat incert». A això cal afegir, afirma Laporte, que la conclusió a què arribin l’un i l’altre podria ser errònia perquè depèn de factors com, per exemple, l’efecte placebo o que la malaltia ha evolucionat de manera espontània i el pacient s’hauria recuperat igualment sense necessitat de tractar-se.

Un mercat canviant

Paral·lelament, en els últims vint-i-cinc anys, «el mercat farmacèutic ha canviat radicalment». S’ha passat de la regulació caòtica dels anys vuitanta, en què s’havia demostrat que només el 40 % dels productes que entraven al mercat eren eficaços, a l’aplicació, a partir dels noranta, de la legislació de patents i l’harmonització internacional de la regulació farmacèutica, que ha comportat la promoció comercial de medicaments amb un cost econòmic més elevat i que han estat objecte d’una promoció més intensa. A la vegada, ha canviat el sistema sanitari i algunes societats científiques i grups d’experts han recomanat rebaixes continuades dels llindars terapèutics per a iniciar el tractament d’una malaltia o, dit d’una altra manera, promoure l’ús de medicaments en persones sanes.

La clau: l’ús saludable dels medicaments

Com a solucions, Laporte proposa la farmacovigilància ―entesa com la detecció, l’avaluació, el coneixement i la prevenció dels efectes adversos dels medicaments― i, al mateix temps, «un ús més prudent dels medicaments, més ajustat a les necessitats individuals de cada pacient i al context social». D’aquesta manera, no només es «contribuiria a evitar el patiment, la malaltia, la incapacitat i la mort que produeixen els medicaments», sinó també «la càrrega econòmica que això significa per al nostre sistema de salut».

Discurs de presentació de Xavier Bonfill

8.02.2016. Xavier Bonfill llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre Recerca clínica de qualitat per a informar de les decisions terapèutiques en salut: reptes i perspectives.

En la seva exposició subratlla la importància de la recerca clínica terapèutica per a «poder millorar la salut de les persones mitjançant la generació d’informació útil sobre els seus possibles beneficis i efectes adversos».

Bonfill també assenyala que els estudis empírics «suggereixen que la major part dels efectes terapèutics que s’han trobat en la recerca mèdica tradicional són falsos positius o s’han exagerat de manera substancial». Per tant, «necessitem menys recerca clínica per a garantir que la que es faci sigui de la màxima qualitat i justificada amb bones raons», conclou al final del discurs.

Malalties emergents

Malalties emergents recull articles d’una vintena d’experts de prestigi en l’àmbit de la salut, l’epidemiologia, la biomedicina, la microbiologia i la nutrició, que analitzen les causes, l’evolució i l’impacte que malalties com la sida, la tuberculosi, l’asma, l’obesitat, els trastorns mentals o les malalties vinculades a l’edat avançada tenen en la nostra societat.

Tal com es desprèn del llibre, en els darrers anys, una gran varietat de factors ha determinat l’aparició i el ressorgiment de diverses malalties, tant infeccioses com no. Aquest ressorgiment afecta sobretot les àrees amb més exclusió social, deteriorament ambiental i pobresa, però també caracteritzades per una població que adopta estils de vida poc saludables. Una de les conclusions de l’estudi és que aquestes malalties constitueixen veritables problemes per a la salut del món en aquest nou segle. Amb motiu del caràcter global que tenen, cap país tot sol no pot prevenir ni detectar aquestes amenaces a la salut pública ni donar-hi resposta. Per tant, cal crear acords internacionals sòlids per a afrontar els reptes, nous i vells, de la salut pública.