teoria de l’evolució

Discurs de presentació de Martí Domínguez

20.02.2017. Martí Domínguez llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «L’embolic de Darwin»

[cliqueu aquí per veure el vídeo del discurs de presentació]

 

«Estic en un bon embolic», va dir certament Charles Darwin, fent referència a l’obstacle que comportava la complexitat de l’ull, especialment l’humà, perquè la seva teoria evolutiva fos plenament acceptada. En paraules de Domínguez, «era el seu punt dèbil, el seu taló d’Aquil·les», que el va portar a fer canvis en l’argumentació i a respondre obstinadament a les objeccions dels seus col·legues en les sis edicions de L’origen de les espècies.

Domínguez, que investiga la relació entre la lingüística i la biologia, i especialment la retòrica de la ciència, va explorar en el seu discurs la transformació i els dubtes que mostra Darwin en cada edició de la seva obra, i que ens descobreix un científic «inacabable, en què sempre trobem coses noves».

En la primera edició de L’origen, Darwin empra la primera persona en un estil íntim i persuasiu per a convèncer el lector que «inclús una estructura tan perfecta com l’ull de l’àliga es podria haver format per selecció natural, encara que, en aquest cas, no se’n conegui cap dels estats de transició», i dirigint-se al lector, en totes les edicions, afegeix: «La seva raó hauria de conquerir la seva imaginació».

Davant dels qui creien que la complexitat de l’ull invalidava la teoria de l’evolució i demostrava l’existència de Déu, explicava Domínguez, Darwin els atacava on més els podia doldre, és a dir, mostrant l’arrogància que significava assumir que el Creador treballava «amb forces intel·lectuals similars a les de l’home».

En les últimes edicions de L’origen de les espècies, Domínguez hi percep «incongruències i un cert cansament», com si al final Darwin hagués preferit eludir l’assumpte, el qual era «massa espinós i complex». En realitat, en la darrera edició «es pot detectar un canvi d’opinió respecte a l’estructura de l’ull, en el sentit que ja no el considerava un òrgan tan perfecte, tot i que va optar per no desenvolupar aquesta línia argumentativa».

Per acabar, Domínguez va dir que «encara avui, l’origen evolutiu de l’ull és emprat pels moviments creacionistes i defensors del disseny intel·ligent com un dels principals arguments per a negar o qüestionar l’evolució de les espècies», i va afegir que possiblement a Charles Darwin «el sorprendria que a hores d’ara aquell embolic de l’ull encara sigui tan viu».