General
Roderic Guigó, a “Terrícoles”, de BTV
Roderic Guigó, guardonat fa poc amb el Premi Nacional de Recerca, és entrevistat per Lluís Reales al programa Terrícoles, de BTV (entrevista emesa el 28.02.2018)
Conversa amb el “terrícola” Miquel Vilardell (BTV)
El llegat del Dr. Margalef a «El escarabajo verde» (RTVE)
El programa de RTVE El escarabajo verde ret homenatge al llegat del professor Margalef, primer catedràtic d’Ecologia al país, ara fa just cinquanta anys.
Bonaventura Clotet explica els avenços contra la SIDA a la UVIC
Els resultats positius que està donant la vacuna terapèutica contra la sida que desenvolupa Bonaventura Clotet, al capdavant dels investigadors d’IrsiCaixa, ha centrat la conferència que ha fet a la Universitat de Vic, titulada “L’erradicació de la sida ara és possible”.
Bonaventura Clotet ha repassat, durant la ponència, les diferents estratègies per curar el VIH que contemplen actualment diverses línies de recerca, i s’ha centrat en la investigació per a la creació d’una vacuna terapèutica, que ell mateix ha dirigit, i els primers resultats de la qual es van presentar fa tot just unes setmanes. Per explicar de forma gràfica els objectius d’aquest nou tractament, el conferenciant ha comparat el VIH amb un incendi: “Si li tires aigua, és a dir li apliques un tractament, apagues el foc, però sempre queden les brases latents que es poden tornar a encendre, i això és el passa quan el pacient deixa de prendre els actuals antiretrovirals”, ha dit Clotet.
La vacuna terapèutica, per contra, activa el sistema immunològic per atacar directament el VIH i en paraules de Clotet, “reeducar el sistema immunitari perquè reaccioni a totes les variants virals presents dins el cos infectat” que, un cop vacunat, “fa innecessària la presa d’antiretrovirals”. De fet, mentre amb els tractaments convencionals el virus es reactiva després d’un període d’entre quatre i vuit setmanes sense medicació, amb la vacuna ja s’ha demostrat que això no passa: “De moment ja hi ha cinc persones que acumulen més de 12 setmanes sense haver de prendre antiretrovirals, i una que ja hi ha estat 28 setmanes”, ha detallat Clotet, que s’ha declarat convençut de la màxima “si una persona és curable, tota la malaltia és curable”.
El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha presentat el ponent, a qui ha definit com “una persona que coneix bé els límits de la ciència mèdica i també els límits personals i socials que afronten les persones infectades per la sida”. El rector, que ha presidit l’acte emmarcat en els actes de celebració del 20è aniversari de la UVic, ha repassat algunes de les principals fites assolides per la Universitat els darrers anys, entre les quals la federació de la UVic amb Manresa o l’obertura de seus a Granollers i a Barcelona, i ha dit que la culminació d’aquests primers vint anys “serà tenir l’assignació de les places per començar a impartir el Grau de Medicina el curs vinent”. Per Montaña, “ara és l’hora de rellançar el projecte per a les joves generacions que pugen amb nous hàbits, noves perspectives, noves tecnologies i noves propostes de formació i de vida”.
El Dr. Clotet és llicenciat en Medicina per la UAB i doctorat el 1981 per les seves investigacions sobre marcadors pronòstics per a malalties del teixit connectiu. És cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol a Badalona, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, i codirector del Programa HIVACAT de Recerca de la Vacuna de la Sida. És professor associat de la UAB i dirigeix el Màster Universitari Oficial en Patogènesi i Tractament de la Sida. A més, és director de la Càtedra de la Sida i Malalties Relacionades de la UVic-UCC des del 2013.
Xerrada sobre el cargol poma (Pomatia insularum)
En el si de la reunió de la Secció de Ciències Biològiques celebrada el 21 de març de 2016, Mercè Durfort ha pronunciat la conferència «Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre».
Aquest treball ha estat publicat a la Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT)., núm. 25. (12-15), desembre 2015, amb el títol «Consideracions sobre la biologia i reproducció de Pomatia insularum (cargol poma) del delta de l’Ebre».
A continuació, un resum de la xerrada:
L’any 2009, a causa d’una acció incívica d’una empresa d’aquariofília, es van abocar a l’hemidelta esquerre de l’Ebre una considerable quantitat d’organismes aquàtics vius, entre els quals hi havia exemplars de cargol poma, juvenils i adults, que tot seguit s’hi van instal·lar i es van reproduir massivament. Aquesta espècie, Pomatia insularum, procedent d’Amèrica del Sud i d’interès en aquariofília, va ser importada i esdevingué una espècie invasora a les nostres contrades, que s’alimentava de les tiges joves de l’arròs que es conrea al delta de l’Ebre, principal font de recursos de la gent que hi viu.
El fet que aquesta espècie tingui doble respiració, branquial i pulmonar, i una taxa de reproducció molt elevada determina que la seva expansió sigui alarmant i hi ha el perill que es traslladi cap al nord i envaeixi els conreus de la Camarga i pel sud arribi a les maresmes del Guadalquivir. La descoberta d’uns quants exemplars i postes l’estiu del 2015 als arrossars de Pals va aixecar totes les alarmes, per bé que aquesta situació s’atribueix a una bretolada.
Cal subratllar que al nostre país no hi ha cap depredador d’aquest cargol. Esmentarem el cas anecdòtic d’una espècie d’ocell semblant a un Ibis (Plegadis falcinellus), procedent del sud, que va ser fotografiat l’estiu passat amb un cargol al seu bec.
Des d’un punt de vista citològic, hem trobat un fet interessant, encara que no únic: aquesta espècie de cargol és unisexuada, és a dir, hi ha exemplars mascles i individus femelles, no presenten dimorfisme i cal obrir-los per comprovar el sexe. Una peculiaritat molt interessant és el fet que fabriquen dues modalitats d’espermatozous: eupirens i apirens, amb una i quatre cues, respectivament.
De les diverses estratègies que s’han assajat per a eliminar-los, s’esmentaran les més repetitives, tot i que n’avancem llur fracàs.
Contributions to Science 10-2
Contributions to Science 9-2
Entrevista a Mercè Durfort
“El biòleg ha de tenir un gran poder d’observació i saber relacionar tot el que veu”
El Col·legi de Biòlegs de Catalunya ha publicat una entrevista amb Mercè Durfort. Podeu llegir el text sencer clicant aquí.
Per què es va fer biòloga? Va ser vocacional?
Va ser totalment vocacional. Dubtava però entre Medicina, Veterinària i Biologia. Medicina era una carrera llarga i segons deien poc apropiada per una dona; a Barcelona no hi havia facultat de Veterinària, calia anar a Saragossa per tan va quedar Biologia. Cal assenyalar que m’he especialitzat en una àrea de coneixement que és comuna a les tres llicenciatures:la Biologia Cel·lular i la Histologia. Mai m’he repenedit d’haver escollit Biologia.
Quines característiques creu que ha de tenir el biòleg?
Com qualsevol científic ha de tenir una gran curiositat per tot el que l’envolta. Actualment ha de tenir un coneixement molt ampli de tots els àmbits que estudia la Biologia: tan els aspectes teòrics com els aplicats. Ha de conèixer tots els camps, encara que malauradament de forma superficial donat que un grau de quatre anys és totalment insuficient. Ha de tenir un gran poder d’observació i saber relacionar tot el que veu.
Quin creu que és el paper del biòleg a la societat? Com hi pot incidir?
Som en un moment realment molt difícil, moltes portes són tancades o molt poc obertes, per bé que vull pensar que es tracta d’una situació passatgera. Fins ara el biòleg ha estat ben valorat per entrar a formar part de grups de recerca biomèdica, també a les ciències de la nutrició i a laboratoris farmacèutics. Durant molts anys l’ensenyament ha estat una sortida important a la que hi varen optar biòlegs molt motivats i d’altres van seguir aquest camí perquè no varen trobar altres sortides. Dins de cada camp indicat ha d’intentar fer-ne divulgació
(…)
Ramon Margalef, homenatjat a Thalassa (TV3)
El 25 de maig de 2012 el programa Thalassa (TV3) ha emès un programa al voltant de la figura de Ramon Margalef, eminent científic, considerat el pare de l’Ecologia al país.
Ramon Margalef, traspassat el maig de 2004, era membre de la Secció de Ciències Biològiques.
Jaume Terradas i Miquel Vilardell, premis 2011 Amics dels Amics (UAB)
L’Associació d’Amics de la UAB ha celebrat, l’1 de desembre de 2011, la seva festa anual que, en aquesta edició, ha premiat, entre altres personalitats, els doctors Jaume Terradas i Miquel Vilardell. El premi Amic dels Amics reconeix la trajectòria professional i personal de membres destacats de la UAB.
Jaume Terradas, catedràtic emèrit del departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, ha agraït el premi i ha expressat la seva por pel futur de les persones que s’estan formant a la universitat i que no troben un lloc on desenvolupar el seu coneixement; “és una pèrdua de cara al futur”, ha afirmat.
Miquel Vilardell, catedràtic del departament de Medicina de la UAB, president del Col·legi de metges i del consell assessor de la Generalitat en matèria de sanitat, ha donat especialment les gràcies pel premi, ja que “de vegades el país i les institucions necessitem que se’ns digui que no ho hem fet malament, i quan hi ha crisi, cal més que mai”.