General

Pensar des de la ciència

Llibres per al pensament científic

La Secció de Ciències Biològiques, juntament amb la Secció de Ciències i Tecnologia i les Publicacions de la Universitat de València, acaba de treure una nova col·lecció bibliogràfica titulada «Pensament científic», que vol ser punt de trobada i altaveu per a la reflexió actual sobre la ciència i des de la ciència, bé sigui a través d’obres traduïdes, bé sigui a partir de textos originals.

La ciència és una forma particular de coneixement, al costat d’altres. Dit d’una altra manera: el mètode científic determina que el coneixement generat sigui particular, sense possibilitat de suplantar altres maneres tradicionals de coneixement que abasten camps de l’experiència diferents al de l’experiència intel·lectual; camps diferents abordats des de la intuïció, el coneixement pràctic, l’empatia emocional, etc.

Allò cert, però, és que des de la ciència actual es pot escometre el coneixement general. Es pot pensar des de la ciència. Aquesta situació no ha estat habitual al llarg de la història, perquè l’especialització científica va imposar un nou paradigma cultural amb severes restriccions cognitives. No obstant això, la ciència, considerada en la seva totalitat, hauria de ser capaç d’abordar el conjunt de la realitat, incloent en aquest conjunt els diversos sabers no formalitzables. És a dir, el llenguatge de la ciència podria ser considerat com un metallenguatge filosòfic. Si concedim al llenguatge científic una capacitat interpretativa dels altres llenguatges —capacitat que progressivament guanya veracitat amb el pas del temps, des de les primeres teories científiques de caire filosòfic fins a les que gaudeixen d’una certesa més gran, avançant contra allò inefable—, la ciència, diguem-ho així, es torna més científica i avança des de terrenys considerats ignots i inaccessibles en el passat fins arribar a veritats en si mateixa. De manera creixent, la ciència esdevé permanent guanyadora de terreny a la mar de l’inefable.

La ciència com a metateoria de qualsevol forma de coneixement

Aquest és un dels pivots sobre els quals recolza la col·lecció: la possibilitat que la ciència pugui fer, sense cap suplantació, la funció de metateoria de qualsevol altra forma de coneixement. Que quedi lluny, doncs, interpretar aquesta reflexió com una reivindicació del pensament únic, que tanca o limita les possibilitats d’altres llenguatges i mons. El fet que la ciència pugui oferir una interpretació inequívoca, única si es vol, de la generalitat de l’experiència humana, no tanca la possibilitat a les elaboracions i intel·leccions sobre tot allò que se’ns presenta i ens afecta, amb la càrrega inicial d’inefable. Així, a la resta de discursos, la ciència podria afegir capacitat per a “veure” aquest món extern que s’intueix des de la caverna de Plató.

La col·lecció s’ha estrenat amb la publicació de dos llibres: Els secrets del que és viu. Contra el pensament únic de la biologia, de Michel Morange, i Defensar la ciència dintre de la raó. Entre el cientisme i el cinisme, de Susan Haack. El Consell editorial de la col·lecció és format per Jaume Terradas (SECCB), Ramon Lapiedra (SECCT), Andrés Moya i Jesús Navarro (PUV).

Una escultura per al centenari

L’escultor Xavier Jansana presenta a l’Institut d’Estudis Catalans el treball que ha fet per a commemorar el centenari de la creació de la històrica Secció de Ciències, titulat «Camins del saber 2011».

«Camins del saber 2011», escultura commemorativa del centenari de la històrica Secció de Ciències (1911-2011)

L’escultura, de 140x45x14 cm, presenta un bloc massís de pedra blanca sobre el qual reposen cinc columnes de pedra negra que adopten formes ondulants, com cinc flames (una per a cada secció de l’IEC) en què les primeres (des de l’esquerra) comencen a moure’s ja des de la base i, a mida que s’avança en el temps i es van creant noves seccions, les noves flames inicien també la seva trajectòria vital.

La pedra blanca és marès (calcarenita) de Menorca, pedra sedimentària, mentre que la pedra negra és basalt (roca ígnia volcànica) de Castellfollit de la Roca. L’ús d’aquests materials vol transmetre la idea que sobre un bon sediment neix amb força una entitat profunda i autèntica.

L'escultor Xavier Jansana (al centre) lliura l'escultura al president de l'IEC, Salvador Giner (esquerra), i al president de la Secció de Ciències Biològiques, Francesc Gonzàlez i Sastre (dreta)

Josep Vigo al programa “El medi ambient” de TV3

Josep Vigo, membre de la Secció de Ciències Biològiques, és el protagonista de la secció «Referents» del programa de divulgació El Medi Ambient, dirigit pel periodista Xavier Duran a Televisió de Catalunya. Aquest programa s’ha emès el 28 d’abril, a les 14.20 hores.

Josep Vigo, Premi Medi Ambient 2010 de la Generalitat de Catalunya en la categoria de conservació de la biodiversitat, és tot un referent en l’àmbit del coneixement i l’estudi de la biodiversitat vegetal a Catalunya. Director del Centre de Recerca de Biodiversitat Vegetal de la UB fins al 2004, el professor Vigo ha orientat el seu treball científic envers la geobotànica, és a dir, l’estudi de les relacions entre les plantes i el medi, amb un interès especial per la recerca sobre la distribució i l’ecologia de les plantes vasculars (florística), l’estructura i el significat de les comunitats de plantes (fitocenologia), l’anàlisi del paisatge vegetal (fitotopografia) i la cartografia de la vegetació.

Vigo és, així mateix, autor de més d’un centenar d’articles en revistes científiques, capítols de llibre i textos breus. També ha escrit llibres de referència com ara l’obra Flora dels Països Catalans, elaborada en col·laboració amb Oriol de Bolòs. Ha estat distingit amb el Premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans (1966), la Medalla de Plata de l’Organització per a la Recerca Fitotaxonòmica a l’Àrea Mediterrània (OPTIMA, 1986) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, de la Generalitat de Catalunya (1993).

Mercè Durfort al programa “El medi ambient” de TV3

Mercè Durfort, membre de la Secció de Ciències Biològiques, és la protagonista de la secció «Referents» del programa de divulgació El Medi Ambient, dirigit pel periodista Xavier Duran a Televisió de Catalunya. Aquest programa s’ha emès el 31 de març, a les 14.20 hores.

Mercè Durfort és catedràtica de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona. Va ser la primera dona que va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la segona que va fer-ho a l’Institut d’Estudis Catalans.

Vegeu aquí el vídeo del programa

El CREAF, amb les dades ambientals mundials

El CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals) coordinarà el projecte europeu GeoViQua. El seu objectiu és realitzar una estimació correcta de la qualitat, incertesa i fiabilitat de les dades ambientals de tot el món i fer-ne una difusió útil en cercadors i visualitzadors de dades. Així, quan es produeixi un esdeveniment catastròfic, com ho va ser el terratrèmol d’Haití de l’any passat, es podran obtenir ràpidament dades geoespacials de qualitat que permetran avaluar-ne i mitigar-ne les conseqüències amb la confiança que es disposa d’una millor informació per a cada aplicació.

Per llegir la notícia sencera: Sostenible.cat

Entrevista a Antoni Torre, membre corresponent

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona entrevista Antoni Torre, biòleg, membre corresponent de la Secció de Ciències Biològiques i de l’Obra Cultural de l’Alguer. En l’entrevista descriu els trets més significatius dels espais naturals de Port Comte i de l’illa de l’Asinara.
No hi pot haver una cultura sense un territori i un territori sense una cultura

(data de l’entrevista: 4/09/2010)

Xavier Bellés ingressa a la RACAB

Des del 5 de juny de 2008 Xavier Bellés, membre de la Secció de Ciències Biològiques, és també membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La seva memòria d’ingrés, titulada “Genòmica funcional amb interferència de RNA en insectes”, és contestada per Mercè Durfort, membre de l’IEC i de la RACAB.