Xerrada sobre el cargol poma (Pomatia insularum)

En el si de la reunió de la Secció de Ciències Biològiques celebrada el 21 de març de 2016, Mercè Durfort ha pronunciat la conferència «Aspectes de la biologia del cargol poma (Pomatia insularum) del delta de l’Ebre».

Aquest treball ha estat publicat a la Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT)., núm. 25. (12-15), desembre 2015, amb el títol «Consideracions sobre la biologia i reproducció de Pomatia insularum (cargol poma) del delta de l’Ebre».

A continuació, un resum de la xerrada:

L’any 2009, a causa d’una acció incívica d’una empresa d’aquariofília, es van abocar a l’hemidelta esquerre de l’Ebre una considerable quantitat d’organismes aquàtics vius, entre els quals hi havia exemplars de cargol poma, juvenils i adults, que tot seguit s’hi van instal·lar i es van reproduir massivament. Aquesta espècie, Pomatia insularum, procedent d’Amèrica del Sud i d’interès en aquariofília, va ser importada i esdevingué una espècie invasora a les nostres contrades, que s’alimentava de les tiges joves de l’arròs que es conrea al delta de l’Ebre, principal font de recursos de la gent que hi viu.

El fet que aquesta espècie tingui doble respiració, branquial i pulmonar, i una taxa de reproducció molt elevada determina que la seva expansió sigui alarmant i hi ha el perill que es traslladi cap al nord i envaeixi els conreus de la Camarga i pel sud arribi a les maresmes del Guadalquivir. La descoberta d’uns quants exemplars i postes l’estiu del 2015 als  arrossars de Pals va aixecar totes les alarmes, per bé que aquesta situació s’atribueix a una bretolada.

Cal subratllar que al nostre país no hi ha cap depredador d’aquest cargol. Esmentarem el cas anecdòtic d’una espècie d’ocell semblant a un Ibis (Plegadis falcinellus), procedent del sud, que va ser fotografiat l’estiu passat amb un cargol al seu bec.

Des d’un punt de vista citològic, hem trobat un fet interessant, encara que no únic: aquesta espècie de cargol és unisexuada, és a dir, hi ha exemplars mascles i individus femelles, no presenten dimorfisme i cal obrir-los per comprovar el sexe. Una peculiaritat molt interessant és el fet que fabriquen dues modalitats d’espermatozous: eupirens i apirens, amb una i quatre cues, respectivament.

De les diverses estratègies que s’han assajat per a eliminar-los, s’esmentaran les més repetitives, tot i que n’avancem llur fracàs.