Discurs de presentació de Joan Vallès i Xirau
8.04.2019. Joan Vallès i Xirau llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre Etnobotànica: persones, plantes, cultura i benestar.
«Entre els temes que podria haver tractat en aquest discurs de presentació, dins les meves línies de recerca —diu el ponent—, he triat l’etnobotànica. En primer lloc, perquè és la disciplina més desconeguda, dins la comunitat científica, de les que practico. Efectivament, pràcticament tothom coneix els aspectes de taxonomia i biologia evolutiva, les qüestions històricocientífiques i el que té a veure amb la terminologia científica, tant pel que fa als termes tècnics com als noms populars. En canvi, hem pogut comprovar que l’etnobotànica és molt més desconeguda». D’acord amb això, «l’objectiu d’aquest discurs és presentar l’etnobotànica com a disciplina científica, explicar-ne les facetes de recerca i donar a conèixer l’evolució i la situació dels seus estudis als Països Catalans».
Discurs de presentació de Roderic Guigó i Serra
11.02.2019. Roderic Guigó i Serra llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre La naturalesa computacional de la vida.
Guigó inicia el seu discurs explicant que «l’any 1894, Erwin Schrödinger, el físic que va proposar el model mecànic quàntic de l’àtom, va publicar un llibre titulat What is Life?, on suggereix per primera vegada que el material hereditari és un codi i, com a tal, inclou instruccions que determinen el desenvolupament i el funcionament dels éssers vius. Tot i que en aquell moment encara no estava definitivament establert que el DNA era el material hereditari i ni tan sols se’n coneixia l’estructura, Schrödinger suggereix que un codi capaç d’especificar l’enorme diversitat de formes i estructures que veiem en els éssers vius ha d’estar constituït per un nombre petit d’elements que s’ordenen en l’espai i que és en l’ordre i la seqüència i no pas en la naturalesa material dels elements on resideixen les instruccions que configuren el codi».
Més endavant, Guigó afirma que «creiem que els gens, o potser la fibra cromosòmica sencera, són una associació ordenada d’àtoms, dotada de suficient resistibilitat per mantenir el seu ordre permanentment». Afirmar també que «el nombre d’àtoms on està l’estructura no té per què ser molt gran per tal de produir un nombre gairebé il·limitat de possibles arranjaments. Com a exemple, penseu en el codi morse»
Discurs de presentació de Jordi Casanova i Roca
8.10.2018. Jordi Casanova i Roca llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre La morfogènesi o com es genera la forma en els éssers vius.
Com s’arriba a formar el cos dels éssers vius, i les seves parts, amb morfologies i mides específiques és una de les qüestions centrals de la biologia. La morfogènesi, en general, i l’organogènesi, en particular, són esdeveniments complexos que impliquen canvis globals en les poblacions cel·lulars en termes de proliferació, migració, diferenciació i forma. Estudis recents han començat a desvetllar com són controlats aquests canvis sincrònics per gens que especifiquen la determinació cel·lular, i per la capacitat de les cèl·lules per respondre als senyals extracel·lulars.
Discurs de presentació de Josep Peñuelas i Reixach
18.06.2018. Josep Peñuelas i Reixach llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre La vida i les lleis de la vida: aprenent a interpretar el canvi global i els límits per a la sostenibilitat.
El discurs planteja què s’està fent dins l’àmbit de l’ecologia global, com les lleis de la vida ens ajuden a interpretar què passa al nostre planeta, que ens recorden bàsicament que el que fa la vida és utilitzar l’energia i la matèria en un espai determinat per a acumular estructura i funció. El que en Ramon Margalef anomenava informació. També destaca que la mort és fonamental en les lleis de la vida, i en tot aquest procés la selecció natural actua sobre els individus. Evolucionem cap a un món enormement complex d’organismes i ecosistemes. I es posa èmfasi en el fet que «no hem d’oblidar la màgia de la unitat de la vida, com n’és de simple químicament i físicament».
Roderic Guigó, a “Terrícoles”, de BTV
Roderic Guigó, guardonat fa poc amb el Premi Nacional de Recerca, és entrevistat per Lluís Reales al programa Terrícoles, de BTV (entrevista emesa el 28.02.2018)
Conversa amb el “terrícola” Miquel Vilardell (BTV)
El llegat del Dr. Margalef a «El escarabajo verde» (RTVE)
El programa de RTVE El escarabajo verde ret homenatge al llegat del professor Margalef, primer catedràtic d’Ecologia al país, ara fa just cinquanta anys.
Discurs de presentació de Joan Guinovart i Cirera
24.04.2017. Joan Guinovart llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Una nova visió del paper del glicogen en el cervell»
[cliqueu aquí per veure el vídeo del discurs]
Les cèl·lules emmagatzemen glucosa en forma d’un polímer ramificat que s’anomena glicogen. Acostuma a concentrar-se als músculs —per als quals és el combustible per a contreure’s durant l’activitat física— i al fetge —per proporcionar glucosa a l’organisme en els períodes de dejuni. També es troba, en concentracions molt més baixes, al cervell. Fins fa poc, es considerava que les necessitats energètiques del cervell quedaven cobertes per la glucosa procedent de la circulació sistèmica. Tot i això, diversos estudis posen de manifest que el glicogen té un paper clau en el cervell.
«El glicogen del cervell és una font d’energia a curt termini que dona suport a les activitats neuronals locals i específiques, com ara la formació de la memòria, l’estimulació sensorial i els cicles de son i vigília», va explicar, i «té un efecte protector sota estrès i en condicions com ara la hipoglucèmia, l’exercici intens, la isquèmia i les convulsions». Contràriament al que s’acostuma a pensar, va afirmar Guinovart, «les neurones tenen un metabolisme del glicogen actiu» que protegeix les neurones «de la mort induïda per la falta d’oxigen».
Una acumulació de glicogen al cervell, segons han demostrat els estudis liderats per Guinovart, «causa l’envelliment del cervell o neurodegeneració», a més de malalties com la de Lafora ―sens dubte, la més esgarrifosa de les epilèpsies que apareixen a l’adolescència―, el segell distintiu de la qual és «l’acumulació de glicogen anormal, mal ramificat, anomenat poliglucosà».
Discurs de presentació de Ramon Gomis de Barbarà
20.03.2017. Ramon Gomis de Barbarà llegeix el seu discurs de presentació com a membre de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Nous horitzons en la història de la diabetis mellitus: la recuperació de la cèl·lula beta»
En la presentació exposa algunes de les aportacions dutes a terme al llarg de trenta-cinc anys de recerca en el camp de la diabetis, i explica quin és el paper que té la cèl·lula beta en el desenvolupament de la malaltia diabètica, si es tracta d’un esglaó clau i, en el cas que ho sigui, com s’hi pot intervenir.
Bonaventura Clotet explica els avenços contra la SIDA a la UVIC
Els resultats positius que està donant la vacuna terapèutica contra la sida que desenvolupa Bonaventura Clotet, al capdavant dels investigadors d’IrsiCaixa, ha centrat la conferència que ha fet a la Universitat de Vic, titulada “L’erradicació de la sida ara és possible”.
Bonaventura Clotet ha repassat, durant la ponència, les diferents estratègies per curar el VIH que contemplen actualment diverses línies de recerca, i s’ha centrat en la investigació per a la creació d’una vacuna terapèutica, que ell mateix ha dirigit, i els primers resultats de la qual es van presentar fa tot just unes setmanes. Per explicar de forma gràfica els objectius d’aquest nou tractament, el conferenciant ha comparat el VIH amb un incendi: “Si li tires aigua, és a dir li apliques un tractament, apagues el foc, però sempre queden les brases latents que es poden tornar a encendre, i això és el passa quan el pacient deixa de prendre els actuals antiretrovirals”, ha dit Clotet.
La vacuna terapèutica, per contra, activa el sistema immunològic per atacar directament el VIH i en paraules de Clotet, “reeducar el sistema immunitari perquè reaccioni a totes les variants virals presents dins el cos infectat” que, un cop vacunat, “fa innecessària la presa d’antiretrovirals”. De fet, mentre amb els tractaments convencionals el virus es reactiva després d’un període d’entre quatre i vuit setmanes sense medicació, amb la vacuna ja s’ha demostrat que això no passa: “De moment ja hi ha cinc persones que acumulen més de 12 setmanes sense haver de prendre antiretrovirals, i una que ja hi ha estat 28 setmanes”, ha detallat Clotet, que s’ha declarat convençut de la màxima “si una persona és curable, tota la malaltia és curable”.
El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha presentat el ponent, a qui ha definit com “una persona que coneix bé els límits de la ciència mèdica i també els límits personals i socials que afronten les persones infectades per la sida”. El rector, que ha presidit l’acte emmarcat en els actes de celebració del 20è aniversari de la UVic, ha repassat algunes de les principals fites assolides per la Universitat els darrers anys, entre les quals la federació de la UVic amb Manresa o l’obertura de seus a Granollers i a Barcelona, i ha dit que la culminació d’aquests primers vint anys “serà tenir l’assignació de les places per començar a impartir el Grau de Medicina el curs vinent”. Per Montaña, “ara és l’hora de rellançar el projecte per a les joves generacions que pugen amb nous hàbits, noves perspectives, noves tecnologies i noves propostes de formació i de vida”.
El Dr. Clotet és llicenciat en Medicina per la UAB i doctorat el 1981 per les seves investigacions sobre marcadors pronòstics per a malalties del teixit connectiu. És cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol a Badalona, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, i codirector del Programa HIVACAT de Recerca de la Vacuna de la Sida. És professor associat de la UAB i dirigeix el Màster Universitari Oficial en Patogènesi i Tractament de la Sida. A més, és director de la Càtedra de la Sida i Malalties Relacionades de la UVic-UCC des del 2013.