biologia molecular
Discurs de presentació de Joan Guinovart i Cirera
24.04.2017. Joan Guinovart llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Una nova visió del paper del glicogen en el cervell»
[cliqueu aquí per veure el vídeo del discurs]
Les cèl·lules emmagatzemen glucosa en forma d’un polímer ramificat que s’anomena glicogen. Acostuma a concentrar-se als músculs —per als quals és el combustible per a contreure’s durant l’activitat física— i al fetge —per proporcionar glucosa a l’organisme en els períodes de dejuni. També es troba, en concentracions molt més baixes, al cervell. Fins fa poc, es considerava que les necessitats energètiques del cervell quedaven cobertes per la glucosa procedent de la circulació sistèmica. Tot i això, diversos estudis posen de manifest que el glicogen té un paper clau en el cervell.
«El glicogen del cervell és una font d’energia a curt termini que dona suport a les activitats neuronals locals i específiques, com ara la formació de la memòria, l’estimulació sensorial i els cicles de son i vigília», va explicar, i «té un efecte protector sota estrès i en condicions com ara la hipoglucèmia, l’exercici intens, la isquèmia i les convulsions». Contràriament al que s’acostuma a pensar, va afirmar Guinovart, «les neurones tenen un metabolisme del glicogen actiu» que protegeix les neurones «de la mort induïda per la falta d’oxigen».
Una acumulació de glicogen al cervell, segons han demostrat els estudis liderats per Guinovart, «causa l’envelliment del cervell o neurodegeneració», a més de malalties com la de Lafora ―sens dubte, la més esgarrifosa de les epilèpsies que apareixen a l’adolescència―, el segell distintiu de la qual és «l’acumulació de glicogen anormal, mal ramificat, anomenat poliglucosà».
Discurs de presentació de Montserrat Aguadé i Porres
11.05.2015. Montserrat Aguadé llegeix el seu discurs de presentació com a membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques, que versa sobre «Pinzellades sobre evolució molecular i adaptació».
[cliqueu aquí per veure el vídeo del discurs]
En el seu discurs fa un repàs històric de les principals descobertes en matèria de genètica i evolució i en l’evolució molecular, fins a centrar-se en el polimorfisme i la divergència nucleotídics i en l’avaluació adaptativa en acció. Aguadé conclou la intervenció tot afirmant que «el camí recorregut fins ara albira un bon futur per al llarg camí que queda per recórrer per a respondre les múltiples preguntes plantejades sobre l’evolució de les molècules i dels organismes».
Els secrets del que és viu
Contra el pensament únic de la biologia
La col·lecció «Pensament científic» s’estrena amb aquesta traducció del llibre de Michel Morange, Les secrets du vivant. Contre la penséé unique en biologie, del 2005.
L’anunci del desxiframent del genoma humà es va presentar al seu moment com la clau per resoldre el secret de la vida i obrir la via a noves teràpies miraculoses. A aquesta esperança va seguir la decepció: en l’era de la postgenòmica, els secrets de la matèria viva se cerquen en les teories de la complexitat, en la convergència dels esforços dels biòlegs, els físics i els matemàtics. Quin sentit té aquesta successió ràpida d’objectius aparentment diferents, aquesta alternança d’esperances i desil·lusions?
Aquest llibre innovador exposa que els fets biològics no poden ser explicats per un principi d’intel·ligibilitat únic. Les diverses explicacions han d’articular-se per descriure tant el funcionament de les macromolècules com l’evolució humana o el desenvolupament dels càncers. Admetre una idea aparentment tan simple no és evident, ja que els científics han estat formats per a privilegiar una aproximació particular. L’articulació entre explicacionos diferents, tanmateix, resulta indispensable per al progrés del coneixement i perquè la ciència conservi el lloc que ha adquirit en les nostres societats.