Clàssics de la ciència
Bohr: L’estructura i la filosofia dels àtoms
Niels Bohr (1885-1962) és, junt amb Albert Einstein, un dels físics més influents 
del segle XX. Va rebre el Premi Nobel de Física del 1922. L’estructura i la filosofia dels àtoms recull textos que apareixen en català per primera vegada. S’hi inclouen fragments de la seva correspondència amb familiars i col·legues que il·luminen el procés de creació científica i la dimensió social de la recerca, textos científics i la mítica discussió amb Einstein sobre els problemes epistemiològics de la física atòmica. Tanca el volum la carta oberta a l’Organització de les Nacions Unides amb què, el juny de 1950, Bohr va intentar intervenir com a físic en el debat sobre les relacions internacionals en un món que ja no podia ignorar el paper de l’àtom.
John L. Heilbron, prestigiós historiador de la ciència contemporània, és el curador d’aquesta obra, imprescindible per a conèixer, en la veu d’un dels protagonistes més destacats, uns episodis essencials per a la física, la filosofia i la història del segle XX.
Es tracta del desè llibre de la col·lecció «Clàssics de la Ciència»
Kepler i l’origen de l’òptica moderna, en català
Disponible, fins ar
a, només en anglès i francès, Paralipòmens a Vitel·lió. Els orígens de l’òptica moderna, de Johannes Kepler (1571-1630), conté les aportacions del físic a l’òptica moderna que van capgirar les teories de la llum i de la visió, hegemòniques en els cercles intel·lectuals europeus des de feia quatre-cents anys. Les crítiques de Kepler a les teories de la llum i dels colors d’Aristòtil, i les seves tesis, van tenir una gran influència en els primers assaigs de Descartes, i és precisament aquest fet el que dóna a l’obra un interès que ultrapassa els límits de la història de l’òptica. La contribució de Kepler, malgrat gaudir d’una importància indubtable, és una de les més desconegudes de la revolució intel·lectual del segle XVII.
Aquest és el novè volum de la col·lecció Clàssics de la Ciència, coedició de l’IEC i Eumo Editorial.