Pensament científic
Defensar la ciència dintre de la raó
Entre el cientisme i el cinisme
Amb un abast extens i una anàlisi penetrant, i profusament il·lustrat amb exemples de la història de la ciència, aquest enfocament nou i original de temes comuns sobre l’evidència i el mètode científics s’enfronta a qüestions crucials sobre la ciència i el seu lloc en la societat. Escrivint amb vivacitat i humor sardònic, amb un estil enginyós, directe i accessible, Haack porta els lectors més enllà de les «guerres de la ciència», fins a una comprensió assenyada del valor i de les limitacions de l’empresa científica.
Aquest és el segon volum de la col·lecció «Pensament científic» que, impulsada per la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i les Publicacions de la Universitat de València, vol aportar veus a la reflexió sobre el coneixement general des de la ciència.
Els secrets del que és viu
Contra el pensament únic de la biologia
La col·lecció «Pensament científic» s’estrena amb aquesta traducció del llibre de Michel Morange, Les secrets du vivant. Contre la penséé unique en biologie, del 2005.
L’anunci del desxiframent del genoma humà es va presentar al seu moment com la clau per resoldre el secret de la vida i obrir la via a noves teràpies miraculoses. A aquesta esperança va seguir la decepció: en l’era de la postgenòmica, els secrets de la matèria viva se cerquen en les teories de la complexitat, en la convergència dels esforços dels biòlegs, els físics i els matemàtics. Quin sentit té aquesta successió ràpida d’objectius aparentment diferents, aquesta alternança d’esperances i desil·lusions?
Aquest llibre innovador exposa que els fets biològics no poden ser explicats per un principi d’intel·ligibilitat únic. Les diverses explicacions han d’articular-se per descriure tant el funcionament de les macromolècules com l’evolució humana o el desenvolupament dels càncers. Admetre una idea aparentment tan simple no és evident, ja que els científics han estat formats per a privilegiar una aproximació particular. L’articulació entre explicacionos diferents, tanmateix, resulta indispensable per al progrés del coneixement i perquè la ciència conservi el lloc que ha adquirit en les nostres societats.
Pensar des de la ciència
Llibres per al pensament científic
La Secció de Ciències Biològiques, juntament amb la Secció de Ciències i Tecnologia i les Publicacions de la Universitat de València, acaba de treure una nova col·lecció bibliogràfica titulada «Pensament científic», que vol ser punt de trobada i altaveu per a la reflexió actual sobre la ciència i des de la ciència, bé sigui a través d’obres traduïdes, bé sigui a partir de textos originals.
La ciència és una forma particular de coneixement, al costat d’altres. Dit d’una altra manera: el mètode científic determina que el coneixement generat sigui particular, sense possibilitat de suplantar altres maneres tradicionals de coneixement que abasten camps de l’experiència diferents al de l’experiència intel·lectual; camps diferents abordats des de la intuïció, el coneixement pràctic, l’empatia emocional, etc.
Allò cert, però, és que des de la ciència actual es pot escometre el coneixement general. Es pot pensar des de la ciència. Aquesta situació no ha estat habitual al llarg de la història, perquè l’especialització científica va imposar un nou paradigma cultural amb severes restriccions cognitives. No obstant això, la ciència, considerada en la seva totalitat, hauria de ser capaç d’abordar el conjunt de la realitat, incloent en aquest conjunt els diversos sabers no formalitzables. És a dir, el llenguatge de la ciència podria ser considerat com un metallenguatge filosòfic. Si concedim al llenguatge científic una capacitat interpretativa dels altres llenguatges —capacitat que progressivament guanya veracitat amb el pas del temps, des de les primeres teories científiques de caire filosòfic fins a les que gaudeixen d’una certesa més gran, avançant contra allò inefable—, la ciència, diguem-ho així, es torna més científica i avança des de terrenys considerats ignots i inaccessibles en el passat fins arribar a veritats en si mateixa. De manera creixent, la ciència esdevé permanent guanyadora de terreny a la mar de l’inefable.
La ciència com a metateoria de qualsevol forma de coneixement
Aquest és un dels pivots sobre els quals recolza la col·lecció: la possibilitat que la ciència pugui fer, sense cap suplantació, la funció de metateoria de qualsevol altra forma de coneixement. Que quedi lluny, doncs, interpretar aquesta reflexió com una reivindicació del pensament únic, que tanca o limita les possibilitats d’altres llenguatges i mons. El fet que la ciència pugui oferir una interpretació inequívoca, única si es vol, de la generalitat de l’experiència humana, no tanca la possibilitat a les elaboracions i intel·leccions sobre tot allò que se’ns presenta i ens afecta, amb la càrrega inicial d’inefable. Així, a la resta de discursos, la ciència podria afegir capacitat per a “veure” aquest món extern que s’intueix des de la caverna de Plató.
La col·lecció s’ha estrenat amb la publicació de dos llibres: Els secrets del que és viu. Contra el pensament únic de la biologia, de Michel Morange, i Defensar la ciència dintre de la raó. Entre el cientisme i el cinisme, de Susan Haack. El Consell editorial de la col·lecció és format per Jaume Terradas (SECCB), Ramon Lapiedra (SECCT), Andrés Moya i Jesús Navarro (PUV).