sanitat

Bonaventura Clotet explica els avenços contra la SIDA a la UVIC

Els resultats positius que està donant la vacuna terapèutica contra la sida que desenvolupa Bonaventura Clotet, al capdavant dels investigadors d’IrsiCaixa, ha centrat la conferència que  ha fet a la Universitat de Vic, titulada “L’erradicació de la sida ara és possible”.

Bonaventura Clotet ha repassat, durant la ponència, les diferents estratègies per curar el VIH que contemplen actualment diverses línies de recerca, i s’ha centrat en la investigació per a la creació d’una vacuna terapèutica, que ell mateix ha dirigit, i els primers resultats de la qual es van presentar fa tot just unes setmanes. Per explicar de forma gràfica els objectius d’aquest nou tractament, el conferenciant ha comparat el VIH amb un incendi: “Si li tires aigua, és a dir li apliques un tractament, apagues el foc, però sempre queden les brases latents que es poden tornar a encendre, i això és el passa quan el pacient deixa de prendre els actuals antiretrovirals”, ha dit Clotet.

La vacuna terapèutica, per contra, activa el sistema immunològic per atacar directament el VIH i en paraules de Clotet, “reeducar el sistema immunitari perquè reaccioni a totes les variants virals presents dins el cos infectat” que, un cop vacunat, “fa innecessària la presa d’antiretrovirals”. De fet, mentre amb els tractaments convencionals el virus es reactiva després d’un període d’entre quatre i vuit setmanes sense medicació, amb la vacuna ja s’ha demostrat que això no passa: “De moment ja hi ha cinc persones que acumulen més de 12 setmanes sense haver de prendre antiretrovirals, i una que ja hi ha estat 28 setmanes”, ha detallat Clotet, que s’ha declarat convençut de la màxima “si una persona és curable, tota la malaltia és curable”.

El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha presentat el ponent, a qui ha definit com “una persona que coneix bé els límits de la ciència mèdica i també els límits personals i socials que afronten les persones infectades per la sida”. El rector, que ha presidit l’acte emmarcat en els actes de celebració del 20è aniversari de la UVic, ha repassat algunes de les principals fites assolides per la Universitat els darrers anys, entre les quals la federació de la UVic amb Manresa o l’obertura de seus a Granollers i a Barcelona, i ha dit que la culminació d’aquests primers vint anys “serà tenir l’assignació de les places per començar a impartir el Grau de Medicina el curs vinent”. Per Montaña, “ara és l’hora de rellançar el projecte per a les joves generacions que pugen amb nous hàbits, noves perspectives, noves tecnologies i noves propostes de formació i de vida”.

El Dr. Clotet és llicenciat en Medicina per la UAB i doctorat el 1981 per les seves investigacions sobre marcadors pronòstics per a malalties del teixit connectiu. És cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol a Badalona, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, i codirector del Programa HIVACAT de Recerca de la Vacuna de la Sida. És professor associat de la UAB i dirigeix el Màster Universitari Oficial en Patogènesi i Tractament de la Sida. A més, és director de la Càtedra de la Sida i Malalties Relacionades de la UVic-UCC des del 2013.

Malalties emergents

Malalties emergents recull articles d’una vintena d’experts de prestigi en l’àmbit de la salut, l’epidemiologia, la biomedicina, la microbiologia i la nutrició, que analitzen les causes, l’evolució i l’impacte que malalties com la sida, la tuberculosi, l’asma, l’obesitat, els trastorns mentals o les malalties vinculades a l’edat avançada tenen en la nostra societat.

Tal com es desprèn del llibre, en els darrers anys, una gran varietat de factors ha determinat l’aparició i el ressorgiment de diverses malalties, tant infeccioses com no. Aquest ressorgiment afecta sobretot les àrees amb més exclusió social, deteriorament ambiental i pobresa, però també caracteritzades per una població que adopta estils de vida poc saludables. Una de les conclusions de l’estudi és que aquestes malalties constitueixen veritables problemes per a la salut del món en aquest nou segle. Amb motiu del caràcter global que tenen, cap país tot sol no pot prevenir ni detectar aquestes amenaces a la salut pública ni donar-hi resposta. Per tant, cal crear acords internacionals sòlids per a afrontar els reptes, nous i vells, de la salut pública.